El weblog de L\'ESCURÇÓ NEGRE

Doble o res. Aquesta és l’aposta que va fer CiU per a la campanya electoral de les darreres eleccions al Parlament. Conscients que a la mínima possibilitat el tripartit es reeditaria, els think tanks de la coalició nacionalista van centrar la seva estratègia de campanya enfocada a la única sortida possible per aconseguir les seves aspiracions: la majoria absoluta. Es feia difícil pensar que el tripartit no sumaria 68 escons si CiU només assolia la majoria relativa, ja que la única sortida aritmètica alternativa a una d’aquestes dues opcions hauria estat una forta pujada del PP.  

M’explico. Calia arriscar, i l’estratègia agressiva i efectista –no tant com s’ha dit- de DVDs i notaris no buscava altra cosa que l’avantatge més gran possible respecte dels altres partits, sobretot del PSC. No valia una victòria simple, perquè això portaria CiU precisament on és ara, a l’oposició. Així que calia jugar fort. Tot té un per què. Doble o res. Però al final no va resultar ni una cosa ni l’altra perquè els convergents no han fracassat -48 escons avalen aquesta tesi-, però tampoc governen, la seva prioritat. Semblen haver entrat en una situació d’espiral que es pot repetir en futures ocasions. 

Pel que fa al tripartit, poca cosa se li pot objectar pel que fa a la legitimitat de la seva conformació. Són les regles del joc i cal respectar-les. Enlloc diu que la força més votada hagi de governar, per molt frustrant que sigui per qui ha guanyat. Ara bé, sorprèn la celeritat amb que s’ha posat d’acord les tres formacions d’esquerres: PSC, ERC I IC-V.  

Això fa sospitar alguna cosa, i per tant, permet recriminar-ne d’altres. El pacte és legítim fins a cert punt. Tots tres partits sustenten el seu acord en l’argument que plegats representen més de la meitat de la gent que va anar a votar. D’acord. Però totes tres formacions han hagut de cedir algunes contrapartides a canvi d’arribar a un consens per governar. És a dir, què deu pensar ara un votant d’Iniciativa que va donar suport als ecologistes perquè s’oposaven al 4art Cinturó? Ara aquest projecte ja s’ha tirat endavant. És només un exemple, però veieu per on vaig. Aquest hipotètic vot hagués recaigut igualment en aquest partit en cas d’haver-ho sabut abans?  

El que vinc a dir és que el problema de base és no haver anunciat amb antelació la intenció de reeditar el tripartit, perquè llavors possiblement hi hagués hagut una redistribució del vot i a hores d’ara el tripartit potser no representaria la major part de l’electorat català. Passa tres quarts del mateix amb l’equidistància de Carod-Rovira, que es va esfumar tan bon punt es van tancar les urnes. Sembla que la rivalitat històrica per apropiar-se l’exclusivitat del nacionalisme català continua, i velles traïcions no s’obliden. A banda, ERC ha sortit viva després dels vaivens del tripartit i Carod tindrà una segona oportunitat; la conselleria en cap i la vice-presidència són dues cares d’una mateixa moneda i deixen a les dues bandes satisfetes.

I per últim tenim Iniciativa, l’únic partit que ha pujat. Fixeu-vos si està malament la cosa que mantenir-se en un segon pla és beneficiós. Simplement amb això n’hi ha prou. Caldrà esperar com se’n surt ara en Saura amb Interior, una conselleria amb molt més desgast i més problemàtica que l’anterior. Una arma de doble tall vaja, el regalet de Montilla, qui ha anat repartint joc al seu gust tot i que el seu partit ha patit una davallada de les que fan època. Curiós com funciona la política. De tot això ara n’hem de dir Entesa Catalana de Progrés. 

Pel que fa al PP, poca cosa a dir. Piqué és molt Piqué, i si anés a les llistes d’un altre partit tindria molt a dir. El PP català té un electorat estable, sense grans moviments, i una política que es renova poc. Això es reflexa a les urnes, i aquest cas no ha estat una excepció. Finalment, la visita al notari de CiU no li ha passat factura perquè plegats tampoc haurien sumat pas aquests dos partits. 

Finalment hi ha Ciutadans, la revelació. Haurem d’esperar per veure si hi ha alguna cosa més que l’argument lingüístic darrera d’aquest nouvinguts al món de la política –els diputats, que no els ideòlegs. De moment, ja van circulant correus electrònics respecte d’un dels que trepitjaran el Parlament. Seran la mosca collonera de l’hemicicle català. I Arcadi Espada, un dels seus intel·lectuals fundadors que van llançar la pedra i han amagat la mà que sosté que “la sociedad política catalana, y en general el espacio institucional catalán, es monolingüe. A diferencia de la sociedad a secas, que es bilingüe". Doncs potser perquè aquesta societat política catalana i les institucions són monolingües que la societat a seques no és monolingüe però en l’altre sentit, ja m’enteneu.

NOTA: Aquells més observadors haureu pogut constatar que aquest més que prescindible blog s’ha cenyit a grans trets a la Llei electoral que controla l’ordre i la durada de les informacions polítiques en funció dels escons de cada partit, no fos cas... Tot i això, no hi estic gens d’acord, però s’ha de ser conseqüent; per què aquesta regulació només es duu a la pràctica a televisions i ràdios, i no pas a la premsa, on l’espai també es símbol s’estatus?

Ja fa dues setmanes que ha començat un dels espectacles més grans del món, l’NBA. Temporada d’incertesa i sense grans canvis pel que fa als traspassos, tret de comptades excepcions. Des d’aquest blog analitzarem en els propers dies i per entregues el que donarà de sí aquest curs basquetbolístic a l’altra banda de l’Atlàntic -en què han aterrat dos nous campions del món espanyols i més estrangers que mai- i ens aventurarem a fer pronòstics del que passarà a final de temporada. Molt atents doncs els fans del bàsquet i de l’esport com jo. “Porqué la vida puede ser maravillosa”.

DETROIT PISTONS: La baixa del buc insígnia d’aquests Bad Boys versió 2.0 i quatre vegades MVP defensiu de la lliga, Ben Wallace, farà que els de la Motown baixin un esglaó, i potser dos. Ara són un molt bon equip en lloc d’un súper-equip. L’entrenador Saunders el va tenir assegut a la banqueta els darrers sis minuts de la final de conferència de l’any passat contra els Heat i ho ha pagat car. L’afro més famós de l’NBA, un jugador tot cor i fúria ha fet les maletes per enrolar-se als Bulls. El seu substitut, Nazr Mohammed, sense ser un mal jugador, no es pot ni comparar a ‘Big Ben’, però amb ell els Pistons confirmaran una tendència que ja es va notar l’any passat: jugaran més ràpid i no es basaran tant en la defensa. Jugadors per fer-ho en tenen de sobres. Començant pel magnífic director d’orquestra  i MVP de les finals del 2004 Chauncey Billups, seguint pel millor jugador de la lliga sense pilota i incansable ‘RIP’ Hamilton, passant pel complet i polivalent Prince, i acabant en ‘Etiqueta Negra’ Wallace, classe i imprevisibilitat a parts iguals. McDyess –un gust veure’l jugar- ajudarà Wallace a anotar des de la pintura com a sisè home, i pel que fa a banqueta poca cosa més, tret que Saunders deixi mostrar espurnes d e talent a l’argentí Delfino. I és que pel que fa a la rotació els Bad Boys també s’han debilitata en els últims temps al marxar gent com Okur, Williamson, Campbell, Mo Evans o Chucky Atkins. Malgrat tot, moltes opcions d’èxit en un equip que se sol superar. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

CHICAGO BULLS: Plantilla impressionant dels Bulls, el millor equip que han tingut des de la retirada del número 23. Wallace és el complement perfecte a una esquadra jove i molt talentosa que enguany sembla no tenir sostre. Tot empenta i fúria en una rotació que serà molt àmplia i on qualsevol podrà decidir en atac... i en defensa. En defensa perquè els rivals s’ho pensaran dues vegades abans de trepitjar la pintura dels de Chicago, amb ‘Big Ben’ i PJ Brown –contrapunt veterà al conjunt i complement ideal de Wallace- esmolant els ganivets per repartir estopa a tort i dret. La zona serà un malson per als contraris. Quan necessitin punts des de dins Sweetney ho arreglarà, i el notable rookie Tyrus Thomas posarà el seu granet de sorra des de ja mateix. Al perímetre, els Bulls tenen un excel·lent director de joc en Kirk Hinrich, base sobri i intel·ligent que sap repartir joc i anotar quan cal. Si Wallace és el líder a dins, a fora ho és ‘La Perla Negra’ Ben Gordon, un jugador extraordinari, de ratxes, això sí, però que són demolidores. Ha de millorar en defensa. La bateria continua amb Duhon, el cor del  ‘Chapu’ Nocioni, la intensitat, defensa i físic de Luol Deng, i quan calguin tasques d’intendència, allà estarà Griffin. L’experiència necessària per aspirara a cotes altes aquests Bulls l’aniran agafant a mesura que avanci la temporada. El cel és el límit. PRONÒSTIC: Finalistes de l’NBA.

CLEVELAND CAVALIERS: LeBron James és capaç de fer el que vulgui i més; a banda, ja no és el jugador egoista dels inicis i segueix millorant fins a cotes insospitades. Molt complet en totes les facetes del joc, ‘L’Escollit’ pot portar el seu equip molt amunt i apunta a MVP; ja ho va demostrar l’any passat en posar contra les cordes tot uns Pistons. Per tant, la clau del que puguin fer aquests Cavs la tenen sobretot els seus principals escuders, Ilgauskas i Larry Hughes. El primer és determinant si les lesions el respecten i aportarà l’equilibri interior-exterior tan necessari; el segon va perdre’s la meitat de la temporada per lesió i va arribar malament als playoffs. Si recupera el seu millor nivell, les opcions de LeBron i companyia pujaran molts enters. Però l’arsenal no s’acaba aquí. Els millors dies de Wesley ja han passat, tot i que encara té alguna cosa a dir. Damon Jones clavarà els seus triples i res més. ‘El Obdiente’ Eric Snow mostrarà el que sempre ha fet: disciplina i treball, a més de direcció. I Donyell Marshall és el més semblant a Robert Horry que hi ha a la lliga. A dintre, Gooden és tot empenta i intensitat, igual que passa amb ‘O Rei do Palau’ Anderson Varejao. Quan calgui brega allà hi serà ‘Cumbres Borrascosas’ Pollard. Si tot aquest ventall de secundaris es mostra regular, LeBron brillarà encara més i el llistó de l’any passat es pot superar. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

MILWAUKEE BUCKS: Sense tenir un mal equip, aquests Bucks no pinten ni la meitat de bé que el curs passat, on tenien un cinc inicial molt potent i més equilibrat que enguany. Tot i que Villanueva és una bona adquisició a mitjà termini, les baixes de TJ Ford i Jamaal Magloire es notaran i força. Ara sí, Redd és el líder indiscutible i llançarà més que mai. De moment ha començat fort la temporada i és el màxim anotador -57 punts en un partit inclosos. Amb ell Bogut haurà de prendre més responsabilitat i demostrar definitivament per què va ser número 1 del draft. Bobby Simmons també ha de fer una passa endavant, perquè sembla que el jugador de més progressió d’ara fa dos anys s’hagi estancat. Per la resta, el canoner Charlie Bell pujarà en minuts i ajudarà Redd a anotar des del perímetre. Molt coixos en direcció, defensa i rebot, això es paga car. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

INDIANA PACERS: El coach Rick Carlisle sembla entestat a dilapidar amb els Pacers el prestigi que s’havia guanyat amb els Pistons. Última oportunitat per a un equip que en els darrers cinc any semblava destinat a arribar a cotes més altes del que realment ha fet. Quan semblava que s’havien recuperat de l’espectacular batussa de l’any passat, a Stephen Jackson no se li acut altra cosa que començar a  disparar trets pel carrer quan el van assaltar. Torna el complet i polivalent Al Harrington, però el gran error va ser no retenir Pedja Stojakovic a final de la campanya passada. ‘El Otro’ O’Neal, Jermaine, és la peça vital per qualitat i experiència, però no està al seu millor nivell i les opcions dels Pacers passen per les seves mans. Stephen Jackson està  ala corda fluixa i s e li podria buscar un traspàs si no se centra. Aquesta tripleta sustenta el conjunt, perquè Jamaal Tinsley és un jugador sobrevalorat, i si els Mavericks han deixat marxar Marquis Daniels és perquè és només un jugador correcte, però no decisiu. Contra els seus principis, Carlisle farà córrer més l’equip, per això Foster trepitjarà parquet només en partits travats. El vestidor és un polvorí i això és un inconvenient important que pot dur el conjunt a l’autodestrucció si no es comença bé. A més, la infravaloració que Carlisle dóna a Saras Jasikevicius tampoc ajuda gaire. Tal com estan les coses, només una explosió del lituà en pista podria fer donar un canvi de rumb a la situació. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

MIAMI HEAT: Els actuals campions, però... aconseguiran un grapat de jugadors que superen la trentena, alguns ja amb l'anell que tant buscaven, motivar-se? Aquesta és la pregunta del milió. La resposta a partir del mes d’abril. A partir de l’abril perquè és quan comencen els playoff; l’hora de la veritat, on els Heat s’hi classificaran amb la gorra i apretant només al final de la fase regular, com ja van fer l’any passat per aconseguir una bona posició als encreuaments. La raó? Doncs no desgastar físicament un grup d’il·lustres veterans. Els precedents van resultar positius. De les ganes i motivació dels veterans dependrà la sort de l’equip i el revalidar anell, perquè Wade és el jugador franquícia i una assegurança, i rendirà com el que és: l’actual MVP de les Finals i una superestrella. El talent més gran de l’NBA actualment? Amb permís d’un tal Steve Nash, possiblement sí. Per tant, Payton, ja amb l’anell que no va obtenir als Lakers, Zo Mourning, encara bregant com ningú sota el cèrcol, i sobretot el més gran, Shaq -38, 36 i 34 anys respectivament- tenen el bicampionat a les seves mans. Però la bateria continua. Walker s’ha adaptat perfectament a un paper secundari i això és un luxe venint d’un ex-allstar encara en plenitud. Haslem és la brega personificada que complementa Shaq. Al backcourt, ‘Chocolate Blanco’ Williams ja no és el base esbojarrat de fa uns anys i la seva maduració ha tingut premi. Posey és un excel·lent complement que aporta defensa i, quan cal, punts. La marxa d’aquests dos darrers a Memphis per Eddie Jones encara la lamenta Gasol. Amb motivació i salut, que tremolin els rivals. PRONÒSTIC: Finalistes de conferència.

ATLANTA HAWKS: Els falcons seguiran volant baix aquesta temporada. El franctirador Joe Johnson està pitjor que Gary Coper a Solo ante el peligro després del retorn d’Al Harrington als Pacers. Shelden Williams és una bona elecció de draft que ve a omplir les que van ser les carències més grans dels Hawks l’any passat: defensa i rebot. Williams és un bon taponador i s’aplicarà en aquestes facetes. Factors necessaris per a un equip que tampoc veu cistella amb facilitat tret del probable allstar Johnson, sempre que les victòries arribin a un mínim. El factor X serà Marvin Williams; potencial enorme i rendiment misteriós. Speedy Claxton i Tyronn Lue faran córrer l’equip i anotaran en moments de sequera per descarregar Johnson. L’espectacle va a càrrec dels Josh -Smith i Childress-, i també de Salim Stoudamire. A la pintura, sense ser un mal jugador, els dies de glòria de l’ex-Grizzlie Lorenzen Wright –si és que mai n’hi ha hagut- ja han passat. La bona notícia és la progressió del georgià Pachulia el curs anterior. Tot i això, el trio interior es presumeix insuficient per combatre les torres d’altres esquadres. Mals temps pels Hawks. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

WASHINGTON WIZARDS: El mag dels Wizards és el senyor ‘Juan Palomo; yo me lo guiso y yo me lo como’ Gilbert Arenas, el jugador amb més manies de tota l’NBA, capaç fins i tot d’instal·lar-se a casa seva una càmara aïllada que reprodueix les condicions d’oxigen en alçada. Arenas és un genuí anotador i l’ànima dels mags, que seguirà tirant-se fins i tot les sabatilles d’esport en un equip clarament run and gun, que l’any passat ja va ser un dels millors atacs de la competició. Arenas geni i figura. En l’atac l’acompanyaran l’espectacular i efectiu Antawn Jamison i Caron Butler, un atlètic de rol secundari a qui escau ser la tercera opció en atac i compleix amb escreix. Els hi donaran els relleus per encistellar el millorat Antonio Daniels, Jarvis Hayes i DeShawn Stevenson. I a partir d’aquí, arriba l’eclipsi, perquè la majoria de punts arribaran des del perímetre, ja que l’únic home de solvència per anotar prop de cistella és el lituà Songaila. La resta –Haywood, Etan Thomas i Booth- només aporten feina bruta i actitud, però són poc talentosos. A més, tot el que guanyen en atac, els Wizards ho perden en defensa. Molt poc esperit de sacrifici i escàs balanç defensiu després dels seus ràpids atacs. Per tot això són una esquadra un pèl descompensada, molt forta en alguns aspectes i dèbil en d’altres. Els playoff són possibles però molt complicats en un Est cada vegada més difícil. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

CHARLOTTE BOBCATS: Els Bobcats tenen molt bona pinta... a dos o tres anys vista, perquè ara són una plantilla molt jove que encara ha d’aprendre molt, tot i que talent n’hi ha. I és que no cal oblidar que la franquícia afronta tot just el seu tercer any de vida, i això es nota. Bons elements però. Per començar, a Charlotte tindran el plaer de veure les evolucions del que serà el bigoti més famós de la liga i probable rookie de l’any: Adam Morrison. Ha estat la seva elecció del draft i gran aposta d’enguany. Raó no els faltava, perquè Morrison està rendint des de ja i poc a poc elevarà les seves prestacions d’anotador. Ni la severa diabetis que pateix pot amb aquest amant dels ideals comunistes. Les pilotes calentes aniran a les seves mans. L’altre gran pilar és Emeka Okafor, de qui ja s’espera molt en la seva tercera temporada. Un autèntica bèstia a la zona a l’estil de Dwight Howard, però més tècnic. A banda d’això, bons complements que són alguna cosa més que això. Al backcourt, Brevin Knight dirigeix i roba pilotes, Felton està que se surt i Wallace és un portent físic que vola i defensa –canell dubtós però. Pel que fa a l’argentí Hermann, veurem de quants minuts disposa per poder aclimatar-se i lluir. Li cal confiança. Fent companyia a Okafor hi trobem l’eslovè Brezec, en any de contracte i que per tant és garantia de bon rendiment, més encara que a l’any passat. Garantia de regularitat en punts i rebots a la pintura. Brega ja no tanta, però per això ja hi ha Voskuhl. La incògnita és Sean May; si rendeix i millora, atenció als Bobcats. Amb tot, encara és aviat per un roster que apunta maneres. Mentrestant miraran d’esgarrapar les victòries que puguin. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

ORLANDO MAGIC: Són la gran incògnita de l’Est. Tant poden fer playoff com quedar-ne fora estrepitosament, tot i que els bon inici de campanya augura bones sensacions. Dwight Howard és una autèntica bèstia que dominarà qualsevol zona que trepitgi. La seva meta és promitjar 20-15, perquè els punts també arribaran d’altres bandes, com per exemple el seu company a la zona Darko Milicic, que als Magic ha sortit de l’oblit on era a Detroit – Larry Brown, veuràs la perla que vas deixar escapar!- i ara començarà a brillar. Battie serà el contrapunt de lluita i defensa a Milicic, perquè Howard sí que ho fa tot. A l’exterior, Jameer Nelson és la revelació, i Arroyo és desequilibrant. Bona direcció d’equip doncs. Turkoglu sembla que ha deixat de banda el seu joc anàrquic d’abans i serveix l’equip de manera efectiva com millor sap fer: amb punts. Garrity tindrà pocs minuts per llençar els seus triples, i el rol de Trevor Ariza, sòlid i versàtil complement, dependrà del factor G. I és que la gran clau de tot l’engranatge la té Grant Hill. Si els turmells el respecten per primera vegada en sis anys i ofereix algunes espurnes del jugador que va arribar a ser, les opcions dels Magic es dispararan, ja que estem parlant d’un superclasse i un dels potencialment jugadors més complets de l’NBA. A les mans –o millor dit, als turmells- de Hill recauen les opcions d’Orlando. Davant la incertesa de Hill i la de Webber –amb els Sixers es jugaran la darrera plaça de playoff... PRONÒSTIC: Fora de playoffs.