Conferència Oest/ Pacific Division
PHOENIX SUNS: El bàsquet amb majúscules; l’esport de la cistella en essència pura. És impossible que algú vegi jugar aquest conjunt i no s’hi afeccioni. De la mà de Mike D’Antoni, els Suns aporten llum al joc controlat i aposten per l’ofensiva total, amb una premissa clara: guanya qui fa un punt més que el rival, no importa quants. Atacs ràpids i efectius, ritme frenètic i joc exterior són les línies mestres del projecte, on juguen tots oberts. El resultat? Doncs ser finalista de conferència el curs passat, i això amb la màxima estrella, Amaré Stoudemire, lesionada tota la temporada. Aquest any no hi ha límit, doncs. Però la pedra angular per tal que tot això funcioni és el doble MVP Steve Nash. Sense ell no s’entén el joc dels de Phoenix. Nash és la prova que per molt físic que s’estigui tornant aquest esport, al final el que compta és el talent i la intel·ligència. Ell imprimeix ritme i caràcter i fa infinitament millors els qui l’envolten a la pista. A la pintura, ha fet que Stoudemire passi de ser un bon jugador a imparable. Ells dos simbolitzen les opcions d’anell. Al perímetre, Nash, líder en assitències, ha convertit Raja Bell en bon atacant, a banda de l’extraordinari defensor que ja era. El brasiler Barbosa continua progressant jugant més de ‘2’ que de base pur, i ja pot ser considerat artilleria pesada. Qui ja és una realitat és el comodí Boris Diaw, jugador de millor progressió el 05-06, i és que el gal, un ‘2-3’, va jugar molts partits de center per suplir Stoudemire. I a dintre, a fora, i a tot arreu hi ha Shawn ‘The Matrix’ Marion, garantia en defensa, treball i intensitat. Polivalència i regularitat en tots els sentits. Per si no n’hi havia prou, ara s’ha afegit a la bateria exterior und es qui més endolla, ‘L’Electricista’ Jalen Rose. A la zona Stoudemire és amo i senyor: anota com i quan vol, captura i intimida. Una força de la natura; tot el contrari que Nash com a jugador de bàsquet, i complementaris a la perfecció. Amb ell, l’altre interior pur del roster, l’ex-Knick Kurt Thomas, donarà minuts de qualitat, sobretot en partits travats. Definitiu. Nash, Stoudemire i Marion són tres all-star per a una plantilla que aquest any veurà sortir el sol al seu zènit. PRONÒSTIC: Campions de la NBA.
LOS ANGELES CLIPPERS: Excel·lent arsenal ofensiu. Els Clips també van estar entre els millors el curs passat en rebots i taps, cosa que demostra que el fet que freguessin les 50 victòries no va ser casualitat. La plantilla amb prou feines ha canviat, per tant cal esperar un rendiment semblant, però el líder espiritual, Sam Cassell va sumant anys i les lesions poden aflorar. Si és així, Elton Brand haurà de demostrar el potencial MVP que és amb la seva àmplia gamma de recursos. La resta de components del planter rendeixen si aquests dos pilars també ho fan. Són el motor de tot l’engranatge. Mobley és bo però està sobrevalorat, Magette pot ser imparable però ha de controlar els seus tirs; és el darrer vestigi de l’era de ‘al salir de clase’. Livingston creix com a jugador i relleva amb garanties Cassell, i Tim Thomas té un potencial molt superior al que dóna. El joc interior està en mans de Brand i també ara de Chris Kaman, que progressa any rere any. Com a mínim aquest Clippers han fet que els afeccionats es preguntin quin és el primer equip de L.A. Bon material; s’hauran de disputar la plaça amb Lakers, Warriors i Kings. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.
SACRAMENTO KINGS: Sense ser un mal equip, ben poc rastre queda d’aquell equip que ara fa tres temporades practicava el millor bàsquet del món. D’aquella època ja només en queden el base Mike Bibby, vingut a menys no per qualitat, sinó per la davallada en actitud conseqüència dels objectius baixos, i Brad Miller, tres quarts del mateix. La mala gestió dels traspassos –dubtós caràcter de molts jugadors- en té la culpa. Bibby ara només mostra les espurnes de l’excel·lent jugador que és molt de tant en tant. Almenys Kevin Martin ha insuflat aire fresc i comença a ser una peça important al teler amb la seva anotació. També al perímetre hi ha el jugador clau en tots els sentits, Ron Artest. Pura dinamita. Caràcter imprevisible i inestable, estar en mans d’aquest jugador –l’MVP defensiu l’avala- és una arma de doble tall. Decisiu per bé o per mal. A la pintura, un Abdur-Rahim a les últimes i un Kenny Thomas correcte i prou lluitaran –i no en sentit figurat perquè s’odien- per acompanyar Brad Miller, que també sembla que passi per allà; rendiment molt per sota del que podria donar. Taylor i Williamson són dos ‘4’ calcats, purs anotadors que es fabriquen cada cistella i prou. Plantilla mal gestionada, amb jugadors massa semblants; problemàtica. Toca treure’s palla del damunt i tornar a començar. Les poques opcions passen per un Artest a ple rendiment i una resurrecció de Bibby i Miller. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.
GOLDEN STATE WARRIORS: Un Baron Davis a ple rendiment no serà suficient en uns Warriors que, amb el retorn del darrer coach que els va dur als playoffs, Don Nelson, correran més que mai. S’imposa la tàctica del ‘Run TMC’ clàssica de Nelson, on Davis, Dunleavy i Richardson intentaran emular Tim Hardaway, Mitch Richmond i Chris Mulllin. No obstant, Davis és irregular, Dunleavy no se sap si encara està verd o és que no dóna per a més, i Richardson, sense deixar de ser un notable jugador, no és un líder. La pilota es mourà bàsicament pel perímetre –així són els equips de Nelson- on la bona notícia és el bon rendiment d’Ellis, tot un recolzament per a Davis. També bona notícia, a la pintura, és l’aportació del letó Biedrins, que s’uneix a la consistència del versàtil set peus Troy Murphy, peça polivalent i preuada. De la resta, poca cosa. La mà de Nelson es notarà, però els de la badia d’Oakland no són els Mavericks de Nowitzki i la cosa no rutllarà. Els playoffs es divisaran de prop, encara que si Davis no rendeix al 100%, ni en parlem. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.
LOS ANGELES LAKERS: Pilotes a Kobe. Així es resumeix la tàctica d'aquest Lakers liderats per Bryant –se m’acaben els adjectius- a la pista i pel ‘mestre Zen’ Phil Jackson a la banqueta –9 anells l’avalen. I és que totes les pilotes passaran per les mans del dorsal 8 més famós de l’NBA. Un jugador capaç de fer ell solet 12 triples o d’anotar 81 punts en un partit, cosa que ho diu tot, encara que sense Shaq al costat s’ha vist qui era realment la peça clau del tricampionat. De llarg, Lamar Odom serà el segon d’a bord i la millor ajuda per a Bryant amb la seva polivalència. Si està motivat és un jugador de gran nivell. La resta de l’arsenal són jugadors de segona fila. Smush Parker puja la pilota i poca cosa més, Radmanovic ha d’aportar més recursos que se sumin al seu tir de tres, Jackson traurà tot el partit a Mo Evans i Walton necessita més minuts per sumar. A la pintura, Brown va ser el número 1 del draft de 2001, el de Gasol, i els Wizards encara es pregunten per què el van escollir a ell. Això ho diu tot respecte del seu suposat potencial: discret. Bynum sorprendrà positivament. L’ex-blaugrana Williams, Vujacic, Mihm Cook i Turiaf seran testimonials. Bryant no hauria de ser suficient, però passat el primer terç de campanya els resultats fan ser optimistes. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.
4 comentarios
Teban -
L'Escurçó Negre -
L'Escurçó Negre -
Deco -