Conferència Est/ Southeast Division

MIAMI HEAT: Els actuals campions, però... aconseguiran un grapat de jugadors que superen la trentena, alguns ja amb l'anell que tant buscaven, motivar-se? Aquesta és la pregunta del milió. La resposta a partir del mes d’abril. A partir de l’abril perquè és quan comencen els playoff; l’hora de la veritat, on els Heat s’hi classificaran amb la gorra i apretant només al final de la fase regular, com ja van fer l’any passat per aconseguir una bona posició als encreuaments. La raó? Doncs no desgastar físicament un grup d’il·lustres veterans. Els precedents van resultar positius. De les ganes i motivació dels veterans dependrà la sort de l’equip i el revalidar anell, perquè Wade és el jugador franquícia i una assegurança, i rendirà com el que és: l’actual MVP de les Finals i una superestrella. El talent més gran de l’NBA actualment? Amb permís d’un tal Steve Nash, possiblement sí. Per tant, Payton, ja amb l’anell que no va obtenir als Lakers, Zo Mourning, encara bregant com ningú sota el cèrcol, i sobretot el més gran, Shaq -38, 36 i 34 anys respectivament- tenen el bicampionat a les seves mans. Però la bateria continua. Walker s’ha adaptat perfectament a un paper secundari i això és un luxe venint d’un ex-allstar encara en plenitud. Haslem és la brega personificada que complementa Shaq. Al backcourt, ‘Chocolate Blanco’ Williams ja no és el base esbojarrat de fa uns anys i la seva maduració ha tingut premi. Posey és un excel·lent complement que aporta defensa i, quan cal, punts. La marxa d’aquests dos darrers a Memphis per Eddie Jones encara la lamenta Gasol. Amb motivació i salut, que tremolin els rivals. PRONÒSTIC: Finalistes de conferència.

ATLANTA HAWKS: Els falcons seguiran volant baix aquesta temporada. El franctirador Joe Johnson està pitjor que Gary Coper a Solo ante el peligro després del retorn d’Al Harrington als Pacers. Shelden Williams és una bona elecció de draft que ve a omplir les que van ser les carències més grans dels Hawks l’any passat: defensa i rebot. Williams és un bon taponador i s’aplicarà en aquestes facetes. Factors necessaris per a un equip que tampoc veu cistella amb facilitat tret del probable allstar Johnson, sempre que les victòries arribin a un mínim. El factor X serà Marvin Williams; potencial enorme i rendiment misteriós. Speedy Claxton i Tyronn Lue faran córrer l’equip i anotaran en moments de sequera per descarregar Johnson. L’espectacle va a càrrec dels Josh -Smith i Childress-, i també de Salim Stoudamire. A la pintura, sense ser un mal jugador, els dies de glòria de l’ex-Grizzlie Lorenzen Wright –si és que mai n’hi ha hagut- ja han passat. La bona notícia és la progressió del georgià Pachulia el curs anterior. Tot i això, el trio interior es presumeix insuficient per combatre les torres d’altres esquadres. Mals temps pels Hawks. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

WASHINGTON WIZARDS: El mag dels Wizards és el senyor ‘Juan Palomo; yo me lo guiso y yo me lo como’ Gilbert Arenas, el jugador amb més manies de tota l’NBA, capaç fins i tot d’instal·lar-se a casa seva una càmara aïllada que reprodueix les condicions d’oxigen en alçada. Arenas és un genuí anotador i l’ànima dels mags, que seguirà tirant-se fins i tot les sabatilles d’esport en un equip clarament run and gun, que l’any passat ja va ser un dels millors atacs de la competició. Arenas geni i figura. En l’atac l’acompanyaran l’espectacular i efectiu Antawn Jamison i Caron Butler, un atlètic de rol secundari a qui escau ser la tercera opció en atac i compleix amb escreix. Els hi donaran els relleus per encistellar el millorat Antonio Daniels, Jarvis Hayes i DeShawn Stevenson. I a partir d’aquí, arriba l’eclipsi, perquè la majoria de punts arribaran des del perímetre, ja que l’únic home de solvència per anotar prop de cistella és el lituà Songaila. La resta –Haywood, Etan Thomas i Booth- només aporten feina bruta i actitud, però són poc talentosos. A més, tot el que guanyen en atac, els Wizards ho perden en defensa. Molt poc esperit de sacrifici i escàs balanç defensiu després dels seus ràpids atacs. Per tot això són una esquadra un pèl descompensada, molt forta en alguns aspectes i dèbil en d’altres. Els playoff són possibles però molt complicats en un Est cada vegada més difícil. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

CHARLOTTE BOBCATS: Els Bobcats tenen molt bona pinta... a dos o tres anys vista, perquè ara són una plantilla molt jove que encara ha d’aprendre molt, tot i que talent n’hi ha. I és que no cal oblidar que la franquícia afronta tot just el seu tercer any de vida, i això es nota. Bons elements però. Per començar, a Charlotte tindran el plaer de veure les evolucions del que serà el bigoti més famós de la liga i probable rookie de l’any: Adam Morrison. Ha estat la seva elecció del draft i gran aposta d’enguany. Raó no els faltava, perquè Morrison està rendint des de ja i poc a poc elevarà les seves prestacions d’anotador. Ni la severa diabetis que pateix pot amb aquest amant dels ideals comunistes. Les pilotes calentes aniran a les seves mans. L’altre gran pilar és Emeka Okafor, de qui ja s’espera molt en la seva tercera temporada. Un autèntica bèstia a la zona a l’estil de Dwight Howard, però més tècnic. A banda d’això, bons complements que són alguna cosa més que això. Al backcourt, Brevin Knight dirigeix i roba pilotes, Felton està que se surt i Wallace és un portent físic que vola i defensa –canell dubtós però. Pel que fa a l’argentí Hermann, veurem de quants minuts disposa per poder aclimatar-se i lluir. Li cal confiança. Fent companyia a Okafor hi trobem l’eslovè Brezec, en any de contracte i que per tant és garantia de bon rendiment, més encara que a l’any passat. Garantia de regularitat en punts i rebots a la pintura. Brega ja no tanta, però per això ja hi ha Voskuhl. La incògnita és Sean May; si rendeix i millora, atenció als Bobcats. Amb tot, encara és aviat per un roster que apunta maneres. Mentrestant miraran d’esgarrapar les victòries que puguin. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

ORLANDO MAGIC: Són la gran incògnita de l’Est. Tant poden fer playoff com quedar-ne fora estrepitosament, tot i que els bon inici de campanya augura bones sensacions. Dwight Howard és una autèntica bèstia que dominarà qualsevol zona que trepitgi. La seva meta és promitjar 20-15, perquè els punts també arribaran d’altres bandes, com per exemple el seu company a la zona Darko Milicic, que als Magic ha sortit de l’oblit on era a Detroit – Larry Brown, veuràs la perla que vas deixar escapar!- i ara començarà a brillar. Battie serà el contrapunt de lluita i defensa a Milicic, perquè Howard sí que ho fa tot. A l’exterior, Jameer Nelson és la revelació, i Arroyo és desequilibrant. Bona direcció d’equip doncs. Turkoglu sembla que ha deixat de banda el seu joc anàrquic d’abans i serveix l’equip de manera efectiva com millor sap fer: amb punts. Garrity tindrà pocs minuts per llençar els seus triples, i el rol de Trevor Ariza, sòlid i versàtil complement, dependrà del factor G. I és que la gran clau de tot l’engranatge la té Grant Hill. Si els turmells el respecten per primera vegada en sis anys i ofereix algunes espurnes del jugador que va arribar a ser, les opcions dels Magic es dispararan, ja que estem parlant d’un superclasse i un dels potencialment jugadors més complets de l’NBA. A les mans –o millor dit, als turmells- de Hill recauen les opcions d’Orlando. Davant la incertesa de Hill i la de Webber –amb els Sixers es jugaran la darrera plaça de playoff... PRONÒSTIC: Fora de playoffs.