Conferència Oest/ Southwest Division

MEMPHIS GRIZZLIES: Amb Pau Gasol lesionat fins al gener... eclipsi total. Quan el crack de Sant Boi torni, el balanç ja serà definitiu per a una possible remuntada i els Grizzlies ja hauran signat la seva sentència. Mentrestant, a fer la travessia del desert. Però no ens enganyem, la mala trajectòria dels de Memphis no es deu únicament a la baixa del seu all-star. La plantilla es va debilitar la temporada passada i enguany encara ho ha fet més. En dues campanyes, han fet les maletes ‘Chocolate Blanco’ Williams, Posey, Bonzi Wells, Watson, Lorenzen Wright, Bobby Jackson i Shane Battier. Només han arribat un Stoudamire en decadència i dubtosa actitud, que es va perdre l’any passat sencer per lesió, un altre veterà de capa caiguda, Eddie Jones, i l’únic que se salva, Atkins. Insuficient de totes totes. Quan Gasol torni, l’acompanyaran –si segueix a Memphis- a banda dels esmentats, el saltarí i poca cosa més Stromile Swift, i el grec Tsakalidis, només un tronc. Escàs suport a la pintura. Tot i que juguen de ‘4’, no són interiors els correctes i regulars Brian Cardinal i Hakim Warrick. Al perímetre, l’actual Millor Sisè Home, Mike Miller, és un excel·lent jugador... però no un líder. S’està demostrant aquesta temporada, on pateix per llençar, ja que no gaudeix dels espais que li obria Gasol. La bona notícia és el novell Rudy Gay, una excel·lent aposta que no salva la mala gestió de West des dels despatxos. La prova d’això és que els Grizzlies, millor defensa de l’NBA l’any passat, han perdut les urpes i en el moment d’escriure aquestes línies són el pitjor equip de la competició. Per tot, hora de la reconstrucció en un equip veterà. Reconstrucció amb Gasol... o sense. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

SAN ANTONIO SPURS: Favorits al títol, sempre favorits. Aquest és l’estigma que acompanya els texans des que va escollir al draft un dels jugadors més determinants de la darrera dècada, Tim ‘Siglo XXI’ Duncan. Amb alguns alts i baixos, els Spurs sempre han estat a les últimes rondes de la fase decisiva de la temporada des del 1999, i tota la culpa la té Duncan. Des d’aleshores, tres anells (1999-2003-2005) adornen les mans del jugador que més i millor utilitza el tauler de tota la lliga a l’hora d’anotar. Líder indiscutible, bé de salut senzillament és imparable. Però ‘Siglo XXI’ no està sol ni de bon tros. El secunden ni més ni menys que dos all-star del calibre de Manu Ginóbili, i Tony Parker, capaços també de decantar un partit ells solets. La química d’equip és fantàstica en un grup comandat pel sergent Popovich, que juga de memòria i on la bateria d’efectius continua. Tot i que la banqueta ha perdut potencial respecte de l’any passat amb les baixes de Mohammed, Van Exel i Nesterovic, cal apuntar diversos noms. Oberto serà el center titular amb tot per demostrar –i ho farà. Bruce Bowen, la personificació de l’especialista en treball, farà el de sempre: defensar, defensar i defensar. Des del banc, Finley brillarà amb més intermitències que de costum perquè els anys pesen. Brent Barry és intensitat i regularitat; jugador del gust de Popovich. Vaughn i Udrih es repartiran els minuts que deixi Parker. I per últim, un figura, ‘Ese extraño elemento llamado...’ Robert Horry. Sis anells de campió amb tres equips diferents ho diuen tot d’aquest il·lustre veterà que aporta mentalitat guanyadora, triples decisius, solvència... Sembla que no passin els anys. Durant la regular season dormitarà, però quan ensumi els playoffs, ratatatata!! Horry 100%. Bloc sòlid i sense fissures. El conjunt més difícil de batre de l’NBA sens dubte. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

HOUSTON ROCKETS: A defensar s’ha dit! Jeff Van Gundy, l’entrenador dels nostres pitjors malsons, té a les seves mans la millor plantilla de què ha disposat mai, millor fins i tot que la dels Knicks de les finals del 99. Amb ‘Por qué eres tan bueno’ McGrady i Yao Ming sans –l’any passat només van poder jugar plegats uns 25 partits- les opcions dels Rockets es dispararan. Material de primera no n’hi falta a Van Gundy. Per posar una mica de pega, només coixeja una mica la direcció, perquè Mike James i Luther Head són anotadors però no bons directors de joc; passa el mateix amb el grec Spanoulis. Però Ming s’està sortint en aquest inici de temporada i està signant les millors mitjanes de la seva carrera; ja no hi ha res nou a dir d’aquest 2.26 amb una agilitat extraordinària. Mentrestant, McGrady s’està reservant força per descansar la seva esquena i es dedica més aviat a jugar a mig gas i repartir joc més que no pas a anotar. Però quan el cosí de Vince Carter ensumi els playoffs, allà hi serà per demostrar que és un dels millors. A banda, els Rockets són molt més i s’han mogut en el mercat de manera fantàstica, ja que han adquirit dues peces com Shane Battier, extraordinari jugador d’equip que fa de tot i bé, i Bonzi Wells, que es troba davant la darrera oportunitat de lluir de veritat i enterrat d’una vegada per totes al seva fama de conflictiu. A ells s’hi afegeix un jugador físic i potent com Kirk Snyder. Secundant Ming, a la pintura hi trobem Juwan Howard. Si demostra actitud, serà important. Tot i tenir ja 40 anys, l’etern Mutombo gaudirà dels seus minuts, en què en tindrà prou de plantar-se enmig de la zona per intimidar i ser un relleu de qualitat per a la ‘Muralla Xinesa’. I és que la caixa d’eines de Van Gundy té de tot; sense excuses doncs. La parella McGrady-Yao Ming és de les millors exterior-interior de la competició i això s’ha de notar; l’experiència de quedar-se fora de playoffs de l’any passat no es pot tornar a repetir. PRONÒSTIC: Semifinals de Conferencia.

NEW ORLEANS HORNETS: Les abelles de Nova Orleans prometen picar fort als rivals aquesta temporada. Si l’any passat ja van superar les expectatives que s’havien dipositat en aquest equip, enguany és la campanya de la consolidació d’un projecte guanyador. De la mà d’un Chris Paul extraordinari –anotació, direcció i espectacle que encara aniran a més- aquests Hornets lluitaran per entrar als playoffs en la divisió més dura de tota l’NBA. L’adquisició de Pedja Stojakovic, sobrat de talent i classe, ha estat providencial, però haurà de recuperar actitud i rendir com l’MVP que va estar a punt de ser perquè les opcions dels de Nova Orleans siguin reals. Important al perímetre és l’aportació de Desmond Mason, bastant més que un saltarí. Com a clar sisè home els Hornets comptaran amb els punts de l’ex-Grizzlie Bobby Jackson, tota un assegurança anotadora. La pintura és gairebé tota de Tyson Chandler, peça de dubtosa predisposició a l’esforç, però que si es posa les piles és un gran rebotador; aquí, no obstant, també s’esperen els seus punts per donar equilibri. També l’acompanyarà David West sota l’anella, bon element que aporta regularitat en moltes vessants. Rasual Butler és massa intermitent. I aquí s’acaben els Hornets, ja que la resta de jugadors seran testimonials, o ho haurien de ser si es vol entrar a les eliminatòries. La bateria és molt bona però encara pot resultar insuficient en tractar-se d’una rotació poc àmplia, i la fatiga passarà factura als moments clau de la temporada perquè els primeres espases jugaran molts minuts. Si estiguessin a l’Est com fa uns anys, clar conjunt de playoff, però a l’Oest s’hauran de jugar les garrofes amb els Lakers, els Warriors i els Kings. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

DALLAS MAVERICKS: Equipàs amb majúscules, els Mavs van perdre les finals de la temporada passada i estan assedegats de venjança. Ara ja només val l’anell, sinó no hi haurà consol pel propietari més extravagant de l’NBA, Mark Cuban. I per aconseguir-ho hi ha en cartera el jugador de bàsquet total. El millor del món no és americà; no, no! És alemany i es diu Dirk Nowitzki. 213 centímetres que juguen de base, de pivot pur, per fora, per dins, de cara, d’esquena, anota quan i com vol, reboteja, defensa, mana,... ho fa tot. I a més, enguany es vol treure l’espina de la mala sèrie final del 2006 i que encara recorda en els seus malsons. Com sempre, la millor versió de Dirk portarà els de Dallas cap a dalt de tot. A banda del potencial MVP, la bateria és inacabable. Josh Howard –braços infinits- segueix en una progressió espectacular i s’apropa al nivell d’all-star, cosa difícil a l’Oest. Sembla que no hi ha límits per a ell. En la direcció sobresurt el cada vegada més centrat i madur Jason Terry, un autèntic ‘jugón’ que ha deixat l’individualisme enrere i es dedica a desplegar el seu millor repertori de direcció. Ells dos són els grans lloctinents de Nowitzki, i el secunden en els moments decisius. Continuem amb l’artilleria. Devin Harris, elèctric, posarà sobre el parquet intensitat i les seves acrobàtiques penetracions. Stackhouse és un sisè home de luxe i anotació pura al perímetre. Quan calguin tasques d’intendència i feina bruta, Buckner s’aplicarà en les seves arts. Devean George tindrà pocs minuts que haurà d’aprofitar. Amb Nowitzki – sí, en teoria és un ‘4’-, al joc interior hi ha Dampier com a center titular, una peça important per rebot, defensa i intimidació; amb bona predisposició, una roca. Diop li robarà minuts; tot i que és menys fort, és més àgil. Els pivots purs a Dallas hi són per treballar i prou. I quan es vulgui córrer i jugar tots oberts a l’estil Don Nelson, per això hi haurà la recent adquisició d’Austin Croshere, jugador que no va trobar el seu lloc a Indiana, però d’indiscutible qualitat i d’un estil de joc parell al dels Mavs. ‘El Petit Coronel’ Avery Johnson afronta la seva primera temporada completa com a entrenador; la seva mà s’ha notat sobretot en l’evolució de Terry i en el fet que ara l’equip no juga tan ràpid els atacs i s’aplica infinitament més en defensa. El resultat va ser la final de l’any passat, i aquest curs... Totes les opcions de nou; contra Suns o Spurs, només petits detalls decidiran. PRONÒSTIC: Finalistes de conferència.