Blogia
El weblog de L'ESCURÇÓ NEGRE

Conferència Oest/ Nothwest Division

Conferència Oest/ Nothwest Division

PORTLAND TRAIL BLAZERS: Que et posin sobrenom és el millor que et pot passar si ets jugador de bàsquet, i això és el que li ha succeït a Sergio Rodríguez, és a dir, a ‘Spanish Chocolate’ –per les seves semblances amb Jason Williams. Això vol dir que has aterrat amb bon peu a la lliga i que se n’espera molt d’un. Tot i això –i l’espectacular balanç d’assitències per minut que reparteix- Sergio sembla no trobar-se a l’equip més indicat en aquests moments per demostrar tot el seu talent. És el darrer base de la rotació i no és un jugador del gust de McMillan, estendard del bàsquet control i defensiu. Amb minuts, Sergio demostrarà tot el seu talent. Portland és un equip amb tendència als conflictes i a l’autodestrucció; el líder absolut d’aquests ‘Jail’ Blazers és Zach Randolph, clar exponent d’aquest tarannà. Amb Randolph a la pintura hi haurà la brega de Przybilla, i el potencial estancat de Magloire, peça que podria ser important si recupera el seu millor nivell. LaFrentz continuarà oferint la meitat del que podria donar, i Aldridge és un extraordinària elecció de draft que necessita oporunitats. Al backcourt, jovetut al poder, perquè amb Sergio hi ha Jarret Jack, teòric base titular, i Brandon Roy, un dels ferms candidats a rookie de l’any. Miles –talent desaprofitat i conflictes constants- és baixa per lesió per tot l’any. Travessia del desert a Oregon. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

DENVER NUGGETS: Allen Iverson acaba d’aterrar a Colorado i això canvia les coses en uns Nuggets que estan de pega amb la pèrdua per tota la temporada de Kenyon Martin, i ara amb les seqüeles de la batalla del Madison en forma de 15 partits de sanció a Carmelo Anthony, fins ara el màxim anotador en el que va de temporada. A canvi, George Karl ja no podrà comptar amb el notable base André Miller ni amb Joe Smith, peça prescindible. Això descompensa una plantilla que era equilibrada i que tindrà com a únic base de garanties el més petit de la lliga, Earl Boykins, que també és un encistellador i no pas un director. Amb dos anotadors del calibre de Melo i ‘The Answer’, caldran dues pilotes per poder jugar i l’experiment no funcionarà. El volador JR Smith i Eddie Nájera tocaran poca pilota acompanyant els dos all-star. A dins, la lesió de K-Mart farà que Marcus ‘Samurái’ Camby s’hagi de multiplicar, perquè el brasiler Hilario tot just torna després d’un any en blanc i Evans és rebot i poca cosa més. A creuar els dits perquè Camby estigui en plenitud. En un vestidor mal avingut, els de Denver es quedaran on sempre en el dur Oest malgrat Iverson. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.

MINNESOTA TIMBERWOLVES: La gran oportunitat de Garnett va passar ara fa dues temporades, quan gaudia de la companyia de Cassell, Sprewell i d’un Olowokandi amb bona actitud. Ara l’anell ja queda molt lluny. Impossible, i més en aquest equip on KG s’haurà de multiplicar i ni així aconseguiran retardar les vacances. A Garnett només l’acompanyaran l’intermitent Mike James i l’excel·lent secundari i espectacular Ricky Davis. Caldrà veure com evoluciona el novell Randy Foye. Mark Blount és un correcte complement per a KG prop del cèrcol. Amb la resta de jugadors, el desert. Baker està acabat; el talentós Eddie Griffin i Marko Jaric acomodats; McCants, Hassell i Hudson ‘ni fu ni fa’; i Madsen si no fos per actitud no té talent ni per jugar professionalment a aquest esport. Mals temps als grans llacs, i Garnett reclama reconstrucció urgent o traspàs, perquè ja ha fet els 30. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

UTAH JAZZ: Per molt que em pesi, el ‘tacañón’ Jerry Sloan és un tros d’entrenador, i ha demostrat que la seva sort no anava lligada a entrenar Stockton i Malone. Prova d’això és l’inici fulgurant de campanya que han fet els Jazz amb una plantilla simplement correcta. Joc controlat, defensa i minimitzar les errades són les ensenyes identitàries d’uns Jazz que han sorprès i que ho seguiran fent. El principal poder de Utah rau en el joc interior, amb un Carlos Boozer jugant a nivell d’MVP i demostrant que ha superat el seu propi llistó. És el líder. Amb ell, de fora a dins hi ha el turc Okur, jugador en franca progressió des que es va lliurar del jou de Larry Brown a Detroit; progressa adequadament però s’ha d’aplicar més en defensa. Collins, com el seu bessó dels Nets, és garantia de treball, cosa que també haurà de fer Araujo si vol jugar. Al perímetre, bona part de culpa del bon paper dels Jazz la té l’eclosió del sophomore Deron Williams, que ha aportat fiabilitat en la direcció i també anotació. Qui no acaba d’explotar del tot és Kirilenko, en teoria l’estrella de l’equip, però que sembla que s’ha estancat en els últims temps. Tot i això, segueix sent una potència latent. Des de la banqueta tindrà un paper destacat un consistent Harping. També apareixerà un veterà Derek Fisher que mostrarà saber fer i tirs clau. El rol de Giricek perdrà importància si no s’aplica al 100% a les dues bandes de la pista. La bona arrencada ha generat confiança i pot fer que la ratxa s’allargui i porti els Jazz a les eliminatòries pel títol. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.

SEATTLE SUPERSONICS: Ray Allen, Rashard Lewis i poca cosa més. Així es pot resumir el que són els Seattle Supersonics, molt lluny d’aquell equip que va lluitar per l’anell contra els Bulls de Jordan ara fa vuit anys. En atac, totes les pilotes passen per les mans dels dos exteriors: l’excel·lent llançador Allen, i Lewis, qui juga més a prop de cistella però que no defuig els triples. Per la resta, Ridnour oferirà alguna espurna de qualitat en la direcció, i Watson impulsarà la defensa, perquè el que és l’atac...fluix, fluix. Qui pot aportar aire fresc és el francès Gelabále, un ex Madrid que s’adapta perfectament al patró de joc NBA pel seu físic i que a més sap mirar cistella sense por. La peça clau a la pintura és Chris Wilcox, ara amb pressió per rendir a causa del seu elevat contracte. La feina anirà a càrrec de Fortson i Collison. Per tipus del jugadors, fidels al nom de la franquícia, s’imposa practicar un joc sònic, ràpid, per lluitar per alguna cosa. No obstant, l’arsenal és escàs i per tant les opcions dels Sonics són més aviat inexistents. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

0 comentarios