Conferència Est/ Central Division

DETROIT PISTONS: La baixa del buc insígnia d’aquests Bad Boys versió 2.0 i quatre vegades MVP defensiu de la lliga, Ben Wallace, farà que els de la Motown baixin un esglaó, i potser dos. Ara són un molt bon equip en lloc d’un súper-equip. L’entrenador Saunders el va tenir assegut a la banqueta els darrers sis minuts de la final de conferència de l’any passat contra els Heat i ho ha pagat car. L’afro més famós de l’NBA, un jugador tot cor i fúria ha fet les maletes per enrolar-se als Bulls. El seu substitut, Nazr Mohammed, sense ser un mal jugador, no es pot ni comparar a ‘Big Ben’, però amb ell els Pistons confirmaran una tendència que ja es va notar l’any passat: jugaran més ràpid i no es basaran tant en la defensa. Jugadors per fer-ho en tenen de sobres. Començant pel magnífic director d’orquestra  i MVP de les finals del 2004 Chauncey Billups, seguint pel millor jugador de la lliga sense pilota i incansable ‘RIP’ Hamilton, passant pel complet i polivalent Prince, i acabant en ‘Etiqueta Negra’ Wallace, classe i imprevisibilitat a parts iguals. McDyess –un gust veure’l jugar- ajudarà Wallace a anotar des de la pintura com a sisè home, i pel que fa a banqueta poca cosa més, tret que Saunders deixi mostrar espurnes d e talent a l’argentí Delfino. I és que pel que fa a la rotació els Bad Boys també s’han debilitata en els últims temps al marxar gent com Okur, Williamson, Campbell, Mo Evans o Chucky Atkins. Malgrat tot, moltes opcions d’èxit en un equip que se sol superar. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

CHICAGO BULLS: Plantilla impressionant dels Bulls, el millor equip que han tingut des de la retirada del número 23. Wallace és el complement perfecte a una esquadra jove i molt talentosa que enguany sembla no tenir sostre. Tot empenta i fúria en una rotació que serà molt àmplia i on qualsevol podrà decidir en atac... i en defensa. En defensa perquè els rivals s’ho pensaran dues vegades abans de trepitjar la pintura dels de Chicago, amb ‘Big Ben’ i PJ Brown –contrapunt veterà al conjunt i complement ideal de Wallace- esmolant els ganivets per repartir estopa a tort i dret. La zona serà un malson per als contraris. Quan necessitin punts des de dins Sweetney ho arreglarà, i el notable rookie Tyrus Thomas posarà el seu granet de sorra des de ja mateix. Al perímetre, els Bulls tenen un excel·lent director de joc en Kirk Hinrich, base sobri i intel·ligent que sap repartir joc i anotar quan cal. Si Wallace és el líder a dins, a fora ho és ‘La Perla Negra’ Ben Gordon, un jugador extraordinari, de ratxes, això sí, però que són demolidores. Ha de millorar en defensa. La bateria continua amb Duhon, el cor del  ‘Chapu’ Nocioni, la intensitat, defensa i físic de Luol Deng, i quan calguin tasques d’intendència, allà estarà Griffin. L’experiència necessària per aspirara a cotes altes aquests Bulls l’aniran agafant a mesura que avanci la temporada. El cel és el límit. PRONÒSTIC: Finalistes de l’NBA.

CLEVELAND CAVALIERS: LeBron James és capaç de fer el que vulgui i més; a banda, ja no és el jugador egoista dels inicis i segueix millorant fins a cotes insospitades. Molt complet en totes les facetes del joc, ‘L’Escollit’ pot portar el seu equip molt amunt i apunta a MVP; ja ho va demostrar l’any passat en posar contra les cordes tot uns Pistons. Per tant, la clau del que puguin fer aquests Cavs la tenen sobretot els seus principals escuders, Ilgauskas i Larry Hughes. El primer és determinant si les lesions el respecten i aportarà l’equilibri interior-exterior tan necessari; el segon va perdre’s la meitat de la temporada per lesió i va arribar malament als playoffs. Si recupera el seu millor nivell, les opcions de LeBron i companyia pujaran molts enters. Però l’arsenal no s’acaba aquí. Els millors dies de Wesley ja han passat, tot i que encara té alguna cosa a dir. Damon Jones clavarà els seus triples i res més. ‘El Obdiente’ Eric Snow mostrarà el que sempre ha fet: disciplina i treball, a més de direcció. I Donyell Marshall és el més semblant a Robert Horry que hi ha a la lliga. A dintre, Gooden és tot empenta i intensitat, igual que passa amb ‘O Rei do Palau’ Anderson Varejao. Quan calgui brega allà hi serà ‘Cumbres Borrascosas’ Pollard. Si tot aquest ventall de secundaris es mostra regular, LeBron brillarà encara més i el llistó de l’any passat es pot superar. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

MILWAUKEE BUCKS: Sense tenir un mal equip, aquests Bucks no pinten ni la meitat de bé que el curs passat, on tenien un cinc inicial molt potent i més equilibrat que enguany. Tot i que Villanueva és una bona adquisició a mitjà termini, les baixes de TJ Ford i Jamaal Magloire es notaran i força. Ara sí, Redd és el líder indiscutible i llançarà més que mai. De moment ha començat fort la temporada i és el màxim anotador -57 punts en un partit inclosos. Amb ell Bogut haurà de prendre més responsabilitat i demostrar definitivament per què va ser número 1 del draft. Bobby Simmons també ha de fer una passa endavant, perquè sembla que el jugador de més progressió d’ara fa dos anys s’hagi estancat. Per la resta, el canoner Charlie Bell pujarà en minuts i ajudarà Redd a anotar des del perímetre. Molt coixos en direcció, defensa i rebot, això es paga car. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

INDIANA PACERS: El coach Rick Carlisle sembla entestat a dilapidar amb els Pacers el prestigi que s’havia guanyat amb els Pistons. Última oportunitat per a un equip que en els darrers cinc any semblava destinat a arribar a cotes més altes del que realment ha fet. Quan semblava que s’havien recuperat de l’espectacular batussa de l’any passat, a Stephen Jackson no se li acut altra cosa que començar a  disparar trets pel carrer quan el van assaltar. Torna el complet i polivalent Al Harrington, però el gran error va ser no retenir Pedja Stojakovic a final de la campanya passada. ‘El Otro’ O’Neal, Jermaine, és la peça vital per qualitat i experiència, però no està al seu millor nivell i les opcions dels Pacers passen per les seves mans. Stephen Jackson està  ala corda fluixa i s e li podria buscar un traspàs si no se centra. Aquesta tripleta sustenta el conjunt, perquè Jamaal Tinsley és un jugador sobrevalorat, i si els Mavericks han deixat marxar Marquis Daniels és perquè és només un jugador correcte, però no decisiu. Contra els seus principis, Carlisle farà córrer més l’equip, per això Foster trepitjarà parquet només en partits travats. El vestidor és un polvorí i això és un inconvenient important que pot dur el conjunt a l’autodestrucció si no es comença bé. A més, la infravaloració que Carlisle dóna a Saras Jasikevicius tampoc ajuda gaire. Tal com estan les coses, només una explosió del lituà en pista podria fer donar un canvi de rumb a la situació. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.