Esports

Conferència Oest/ Pacific Division

PHOENIX SUNS: El bàsquet amb majúscules; l’esport de la cistella en essència pura. És impossible que algú vegi jugar aquest conjunt i no s’hi afeccioni. De la mà de Mike D’Antoni, els Suns aporten llum al joc controlat i aposten per l’ofensiva total, amb una premissa clara: guanya qui fa un punt més que el rival, no importa quants. Atacs ràpids i efectius, ritme frenètic i joc exterior són les línies mestres del projecte, on juguen tots oberts. El resultat? Doncs ser finalista de conferència el curs passat, i això amb la màxima estrella, Amaré Stoudemire, lesionada tota la temporada. Aquest any no hi ha límit, doncs. Però la pedra angular per tal que tot això funcioni és el doble MVP Steve Nash. Sense ell no s’entén el joc dels de Phoenix. Nash és la prova que per molt físic que s’estigui tornant aquest esport, al final el que compta és el talent i la intel·ligència. Ell imprimeix ritme i caràcter i fa infinitament millors els qui l’envolten a la pista. A la pintura, ha fet que Stoudemire passi de ser un bon jugador a imparable. Ells dos simbolitzen les opcions d’anell. Al perímetre, Nash, líder en assitències, ha convertit Raja Bell en bon atacant, a banda de l’extraordinari defensor que ja era. El brasiler Barbosa continua progressant jugant més de ‘2’ que de base pur, i ja pot ser considerat artilleria pesada. Qui ja és una realitat és el comodí Boris Diaw, jugador de millor progressió el 05-06, i és que el gal, un ‘2-3’, va jugar molts partits de center per suplir Stoudemire. I a dintre, a fora, i a tot arreu hi ha Shawn ‘The Matrix’ Marion, garantia en defensa, treball i intensitat. Polivalència i regularitat en tots els sentits. Per si no n’hi havia prou, ara s’ha afegit a la bateria exterior und es qui més endolla, ‘L’Electricista’ Jalen Rose. A la zona Stoudemire és amo i senyor: anota com i quan vol, captura i intimida. Una força de la natura; tot el contrari que Nash com a jugador de bàsquet, i complementaris a la perfecció. Amb ell, l’altre interior pur del roster, l’ex-Knick Kurt Thomas, donarà minuts de qualitat, sobretot en partits travats. Definitiu. Nash, Stoudemire i Marion són tres all-star per a una plantilla que aquest any veurà sortir el sol al seu zènit. PRONÒSTIC: Campions de la NBA.

LOS ANGELES CLIPPERS: Excel·lent arsenal ofensiu. Els Clips també van estar entre els millors el curs passat en rebots i taps, cosa que demostra que el fet que freguessin les 50 victòries no va ser casualitat. La plantilla amb prou feines ha canviat, per tant cal esperar un rendiment semblant, però el líder espiritual, Sam Cassell va sumant anys i les lesions poden aflorar. Si és així, Elton Brand haurà de demostrar el potencial MVP que és amb la seva àmplia gamma de recursos. La resta de components del planter rendeixen si aquests dos pilars també ho fan. Són el motor de tot l’engranatge. Mobley és bo però està sobrevalorat, Magette pot ser imparable però ha de controlar els seus tirs; és el darrer vestigi de l’era de ‘al salir de clase’. Livingston creix com a jugador i relleva amb garanties Cassell, i Tim Thomas té un potencial molt superior al que dóna. El joc interior està en mans de Brand i també ara de Chris Kaman, que progressa any rere any. Com a mínim aquest Clippers han fet que els afeccionats es preguntin quin és el primer equip de L.A. Bon material; s’hauran de disputar la plaça amb Lakers, Warriors i Kings. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

SACRAMENTO KINGS: Sense ser un mal equip, ben poc rastre queda d’aquell equip que ara fa tres temporades practicava el millor bàsquet del món. D’aquella època ja només en queden el base Mike Bibby, vingut a menys no per qualitat, sinó per la davallada en actitud conseqüència dels objectius baixos, i Brad Miller, tres quarts del mateix. La mala gestió dels traspassos –dubtós caràcter de molts jugadors- en té la culpa. Bibby ara només mostra les espurnes de l’excel·lent jugador que és molt de tant en tant. Almenys Kevin Martin ha insuflat aire fresc i comença a ser una peça important al teler amb la seva anotació. També al perímetre hi ha el jugador clau en tots els sentits, Ron Artest. Pura dinamita. Caràcter imprevisible i inestable, estar en mans d’aquest jugador –l’MVP defensiu l’avala- és una arma de doble tall. Decisiu per bé o per mal. A la pintura, un Abdur-Rahim a les últimes i un Kenny Thomas correcte i prou lluitaran –i no en sentit figurat perquè s’odien- per acompanyar Brad Miller, que també sembla que passi per allà; rendiment molt per sota del que podria donar. Taylor i Williamson són dos ‘4’ calcats, purs anotadors que es fabriquen cada cistella i prou. Plantilla mal gestionada, amb jugadors massa semblants; problemàtica. Toca treure’s palla del damunt i tornar a començar. Les poques opcions passen per un Artest a ple rendiment i una resurrecció de Bibby i Miller. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.

GOLDEN STATE WARRIORS: Un Baron Davis a ple rendiment no serà suficient en uns Warriors que, amb el retorn del darrer coach que els va dur als playoffs, Don Nelson, correran més que mai. S’imposa la tàctica del ‘Run TMC’ clàssica de Nelson, on Davis, Dunleavy i Richardson intentaran emular Tim Hardaway, Mitch Richmond i Chris Mulllin. No obstant, Davis és irregular, Dunleavy no se sap si encara està verd o és que no dóna per a més, i Richardson, sense deixar de ser un notable jugador, no és un líder. La pilota es mourà bàsicament pel perímetre –així són els equips de Nelson- on la bona notícia és el bon rendiment d’Ellis, tot un recolzament per a Davis. També bona notícia, a la pintura, és l’aportació del letó Biedrins, que s’uneix a la consistència del versàtil set peus Troy Murphy, peça polivalent i preuada. De la resta, poca cosa. La mà de Nelson es notarà, però els de la badia d’Oakland no són els Mavericks de Nowitzki i la cosa no rutllarà. Els playoffs es divisaran de prop, encara que si Davis no rendeix al 100%, ni en parlem. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

LOS ANGELES LAKERS: Pilotes a Kobe. Així es resumeix la tàctica d'aquest Lakers liderats per Bryant –se m’acaben els adjectius- a la pista i pel ‘mestre Zen’ Phil Jackson a la banqueta –9 anells l’avalen. I és que totes les pilotes passaran per les mans del dorsal 8 més famós de l’NBA. Un jugador capaç de fer ell solet 12 triples o d’anotar 81 punts en un partit, cosa que ho diu tot, encara que sense Shaq al costat s’ha vist qui era realment la peça clau del tricampionat. De llarg, Lamar Odom serà el segon d’a bord i la millor ajuda per a Bryant amb la seva polivalència. Si està motivat és un jugador de gran nivell. La resta de l’arsenal són jugadors de segona fila. Smush Parker puja la pilota i poca cosa més, Radmanovic ha d’aportar més recursos que se sumin al seu tir de tres, Jackson traurà tot el partit a Mo Evans i Walton necessita més minuts per sumar. A la pintura, Brown va ser el número 1 del draft de 2001, el de Gasol, i els Wizards encara es pregunten per què el van escollir a ell. Això ho diu tot respecte del seu suposat potencial: discret. Bynum sorprendrà positivament. L’ex-blaugrana Williams, Vujacic, Mihm Cook i Turiaf seran testimonials. Bryant no hauria de ser suficient, però passat el primer terç de campanya els resultats fan ser optimistes. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.

Conferència Oest/ Nothwest Division

PORTLAND TRAIL BLAZERS: Que et posin sobrenom és el millor que et pot passar si ets jugador de bàsquet, i això és el que li ha succeït a Sergio Rodríguez, és a dir, a ‘Spanish Chocolate’ –per les seves semblances amb Jason Williams. Això vol dir que has aterrat amb bon peu a la lliga i que se n’espera molt d’un. Tot i això –i l’espectacular balanç d’assitències per minut que reparteix- Sergio sembla no trobar-se a l’equip més indicat en aquests moments per demostrar tot el seu talent. És el darrer base de la rotació i no és un jugador del gust de McMillan, estendard del bàsquet control i defensiu. Amb minuts, Sergio demostrarà tot el seu talent. Portland és un equip amb tendència als conflictes i a l’autodestrucció; el líder absolut d’aquests ‘Jail’ Blazers és Zach Randolph, clar exponent d’aquest tarannà. Amb Randolph a la pintura hi haurà la brega de Przybilla, i el potencial estancat de Magloire, peça que podria ser important si recupera el seu millor nivell. LaFrentz continuarà oferint la meitat del que podria donar, i Aldridge és un extraordinària elecció de draft que necessita oporunitats. Al backcourt, jovetut al poder, perquè amb Sergio hi ha Jarret Jack, teòric base titular, i Brandon Roy, un dels ferms candidats a rookie de l’any. Miles –talent desaprofitat i conflictes constants- és baixa per lesió per tot l’any. Travessia del desert a Oregon. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

DENVER NUGGETS: Allen Iverson acaba d’aterrar a Colorado i això canvia les coses en uns Nuggets que estan de pega amb la pèrdua per tota la temporada de Kenyon Martin, i ara amb les seqüeles de la batalla del Madison en forma de 15 partits de sanció a Carmelo Anthony, fins ara el màxim anotador en el que va de temporada. A canvi, George Karl ja no podrà comptar amb el notable base André Miller ni amb Joe Smith, peça prescindible. Això descompensa una plantilla que era equilibrada i que tindrà com a únic base de garanties el més petit de la lliga, Earl Boykins, que també és un encistellador i no pas un director. Amb dos anotadors del calibre de Melo i ‘The Answer’, caldran dues pilotes per poder jugar i l’experiment no funcionarà. El volador JR Smith i Eddie Nájera tocaran poca pilota acompanyant els dos all-star. A dins, la lesió de K-Mart farà que Marcus ‘Samurái’ Camby s’hagi de multiplicar, perquè el brasiler Hilario tot just torna després d’un any en blanc i Evans és rebot i poca cosa més. A creuar els dits perquè Camby estigui en plenitud. En un vestidor mal avingut, els de Denver es quedaran on sempre en el dur Oest malgrat Iverson. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.

MINNESOTA TIMBERWOLVES: La gran oportunitat de Garnett va passar ara fa dues temporades, quan gaudia de la companyia de Cassell, Sprewell i d’un Olowokandi amb bona actitud. Ara l’anell ja queda molt lluny. Impossible, i més en aquest equip on KG s’haurà de multiplicar i ni així aconseguiran retardar les vacances. A Garnett només l’acompanyaran l’intermitent Mike James i l’excel·lent secundari i espectacular Ricky Davis. Caldrà veure com evoluciona el novell Randy Foye. Mark Blount és un correcte complement per a KG prop del cèrcol. Amb la resta de jugadors, el desert. Baker està acabat; el talentós Eddie Griffin i Marko Jaric acomodats; McCants, Hassell i Hudson ‘ni fu ni fa’; i Madsen si no fos per actitud no té talent ni per jugar professionalment a aquest esport. Mals temps als grans llacs, i Garnett reclama reconstrucció urgent o traspàs, perquè ja ha fet els 30. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

UTAH JAZZ: Per molt que em pesi, el ‘tacañón’ Jerry Sloan és un tros d’entrenador, i ha demostrat que la seva sort no anava lligada a entrenar Stockton i Malone. Prova d’això és l’inici fulgurant de campanya que han fet els Jazz amb una plantilla simplement correcta. Joc controlat, defensa i minimitzar les errades són les ensenyes identitàries d’uns Jazz que han sorprès i que ho seguiran fent. El principal poder de Utah rau en el joc interior, amb un Carlos Boozer jugant a nivell d’MVP i demostrant que ha superat el seu propi llistó. És el líder. Amb ell, de fora a dins hi ha el turc Okur, jugador en franca progressió des que es va lliurar del jou de Larry Brown a Detroit; progressa adequadament però s’ha d’aplicar més en defensa. Collins, com el seu bessó dels Nets, és garantia de treball, cosa que també haurà de fer Araujo si vol jugar. Al perímetre, bona part de culpa del bon paper dels Jazz la té l’eclosió del sophomore Deron Williams, que ha aportat fiabilitat en la direcció i també anotació. Qui no acaba d’explotar del tot és Kirilenko, en teoria l’estrella de l’equip, però que sembla que s’ha estancat en els últims temps. Tot i això, segueix sent una potència latent. Des de la banqueta tindrà un paper destacat un consistent Harping. També apareixerà un veterà Derek Fisher que mostrarà saber fer i tirs clau. El rol de Giricek perdrà importància si no s’aplica al 100% a les dues bandes de la pista. La bona arrencada ha generat confiança i pot fer que la ratxa s’allargui i porti els Jazz a les eliminatòries pel títol. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.

SEATTLE SUPERSONICS: Ray Allen, Rashard Lewis i poca cosa més. Així es pot resumir el que són els Seattle Supersonics, molt lluny d’aquell equip que va lluitar per l’anell contra els Bulls de Jordan ara fa vuit anys. En atac, totes les pilotes passen per les mans dels dos exteriors: l’excel·lent llançador Allen, i Lewis, qui juga més a prop de cistella però que no defuig els triples. Per la resta, Ridnour oferirà alguna espurna de qualitat en la direcció, i Watson impulsarà la defensa, perquè el que és l’atac...fluix, fluix. Qui pot aportar aire fresc és el francès Gelabále, un ex Madrid que s’adapta perfectament al patró de joc NBA pel seu físic i que a més sap mirar cistella sense por. La peça clau a la pintura és Chris Wilcox, ara amb pressió per rendir a causa del seu elevat contracte. La feina anirà a càrrec de Fortson i Collison. Per tipus del jugadors, fidels al nom de la franquícia, s’imposa practicar un joc sònic, ràpid, per lluitar per alguna cosa. No obstant, l’arsenal és escàs i per tant les opcions dels Sonics són més aviat inexistents. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

Conferència Oest/ Southwest Division

MEMPHIS GRIZZLIES: Amb Pau Gasol lesionat fins al gener... eclipsi total. Quan el crack de Sant Boi torni, el balanç ja serà definitiu per a una possible remuntada i els Grizzlies ja hauran signat la seva sentència. Mentrestant, a fer la travessia del desert. Però no ens enganyem, la mala trajectòria dels de Memphis no es deu únicament a la baixa del seu all-star. La plantilla es va debilitar la temporada passada i enguany encara ho ha fet més. En dues campanyes, han fet les maletes ‘Chocolate Blanco’ Williams, Posey, Bonzi Wells, Watson, Lorenzen Wright, Bobby Jackson i Shane Battier. Només han arribat un Stoudamire en decadència i dubtosa actitud, que es va perdre l’any passat sencer per lesió, un altre veterà de capa caiguda, Eddie Jones, i l’únic que se salva, Atkins. Insuficient de totes totes. Quan Gasol torni, l’acompanyaran –si segueix a Memphis- a banda dels esmentats, el saltarí i poca cosa més Stromile Swift, i el grec Tsakalidis, només un tronc. Escàs suport a la pintura. Tot i que juguen de ‘4’, no són interiors els correctes i regulars Brian Cardinal i Hakim Warrick. Al perímetre, l’actual Millor Sisè Home, Mike Miller, és un excel·lent jugador... però no un líder. S’està demostrant aquesta temporada, on pateix per llençar, ja que no gaudeix dels espais que li obria Gasol. La bona notícia és el novell Rudy Gay, una excel·lent aposta que no salva la mala gestió de West des dels despatxos. La prova d’això és que els Grizzlies, millor defensa de l’NBA l’any passat, han perdut les urpes i en el moment d’escriure aquestes línies són el pitjor equip de la competició. Per tot, hora de la reconstrucció en un equip veterà. Reconstrucció amb Gasol... o sense. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

SAN ANTONIO SPURS: Favorits al títol, sempre favorits. Aquest és l’estigma que acompanya els texans des que va escollir al draft un dels jugadors més determinants de la darrera dècada, Tim ‘Siglo XXI’ Duncan. Amb alguns alts i baixos, els Spurs sempre han estat a les últimes rondes de la fase decisiva de la temporada des del 1999, i tota la culpa la té Duncan. Des d’aleshores, tres anells (1999-2003-2005) adornen les mans del jugador que més i millor utilitza el tauler de tota la lliga a l’hora d’anotar. Líder indiscutible, bé de salut senzillament és imparable. Però ‘Siglo XXI’ no està sol ni de bon tros. El secunden ni més ni menys que dos all-star del calibre de Manu Ginóbili, i Tony Parker, capaços també de decantar un partit ells solets. La química d’equip és fantàstica en un grup comandat pel sergent Popovich, que juga de memòria i on la bateria d’efectius continua. Tot i que la banqueta ha perdut potencial respecte de l’any passat amb les baixes de Mohammed, Van Exel i Nesterovic, cal apuntar diversos noms. Oberto serà el center titular amb tot per demostrar –i ho farà. Bruce Bowen, la personificació de l’especialista en treball, farà el de sempre: defensar, defensar i defensar. Des del banc, Finley brillarà amb més intermitències que de costum perquè els anys pesen. Brent Barry és intensitat i regularitat; jugador del gust de Popovich. Vaughn i Udrih es repartiran els minuts que deixi Parker. I per últim, un figura, ‘Ese extraño elemento llamado...’ Robert Horry. Sis anells de campió amb tres equips diferents ho diuen tot d’aquest il·lustre veterà que aporta mentalitat guanyadora, triples decisius, solvència... Sembla que no passin els anys. Durant la regular season dormitarà, però quan ensumi els playoffs, ratatatata!! Horry 100%. Bloc sòlid i sense fissures. El conjunt més difícil de batre de l’NBA sens dubte. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

HOUSTON ROCKETS: A defensar s’ha dit! Jeff Van Gundy, l’entrenador dels nostres pitjors malsons, té a les seves mans la millor plantilla de què ha disposat mai, millor fins i tot que la dels Knicks de les finals del 99. Amb ‘Por qué eres tan bueno’ McGrady i Yao Ming sans –l’any passat només van poder jugar plegats uns 25 partits- les opcions dels Rockets es dispararan. Material de primera no n’hi falta a Van Gundy. Per posar una mica de pega, només coixeja una mica la direcció, perquè Mike James i Luther Head són anotadors però no bons directors de joc; passa el mateix amb el grec Spanoulis. Però Ming s’està sortint en aquest inici de temporada i està signant les millors mitjanes de la seva carrera; ja no hi ha res nou a dir d’aquest 2.26 amb una agilitat extraordinària. Mentrestant, McGrady s’està reservant força per descansar la seva esquena i es dedica més aviat a jugar a mig gas i repartir joc més que no pas a anotar. Però quan el cosí de Vince Carter ensumi els playoffs, allà hi serà per demostrar que és un dels millors. A banda, els Rockets són molt més i s’han mogut en el mercat de manera fantàstica, ja que han adquirit dues peces com Shane Battier, extraordinari jugador d’equip que fa de tot i bé, i Bonzi Wells, que es troba davant la darrera oportunitat de lluir de veritat i enterrat d’una vegada per totes al seva fama de conflictiu. A ells s’hi afegeix un jugador físic i potent com Kirk Snyder. Secundant Ming, a la pintura hi trobem Juwan Howard. Si demostra actitud, serà important. Tot i tenir ja 40 anys, l’etern Mutombo gaudirà dels seus minuts, en què en tindrà prou de plantar-se enmig de la zona per intimidar i ser un relleu de qualitat per a la ‘Muralla Xinesa’. I és que la caixa d’eines de Van Gundy té de tot; sense excuses doncs. La parella McGrady-Yao Ming és de les millors exterior-interior de la competició i això s’ha de notar; l’experiència de quedar-se fora de playoffs de l’any passat no es pot tornar a repetir. PRONÒSTIC: Semifinals de Conferencia.

NEW ORLEANS HORNETS: Les abelles de Nova Orleans prometen picar fort als rivals aquesta temporada. Si l’any passat ja van superar les expectatives que s’havien dipositat en aquest equip, enguany és la campanya de la consolidació d’un projecte guanyador. De la mà d’un Chris Paul extraordinari –anotació, direcció i espectacle que encara aniran a més- aquests Hornets lluitaran per entrar als playoffs en la divisió més dura de tota l’NBA. L’adquisició de Pedja Stojakovic, sobrat de talent i classe, ha estat providencial, però haurà de recuperar actitud i rendir com l’MVP que va estar a punt de ser perquè les opcions dels de Nova Orleans siguin reals. Important al perímetre és l’aportació de Desmond Mason, bastant més que un saltarí. Com a clar sisè home els Hornets comptaran amb els punts de l’ex-Grizzlie Bobby Jackson, tota un assegurança anotadora. La pintura és gairebé tota de Tyson Chandler, peça de dubtosa predisposició a l’esforç, però que si es posa les piles és un gran rebotador; aquí, no obstant, també s’esperen els seus punts per donar equilibri. També l’acompanyarà David West sota l’anella, bon element que aporta regularitat en moltes vessants. Rasual Butler és massa intermitent. I aquí s’acaben els Hornets, ja que la resta de jugadors seran testimonials, o ho haurien de ser si es vol entrar a les eliminatòries. La bateria és molt bona però encara pot resultar insuficient en tractar-se d’una rotació poc àmplia, i la fatiga passarà factura als moments clau de la temporada perquè els primeres espases jugaran molts minuts. Si estiguessin a l’Est com fa uns anys, clar conjunt de playoff, però a l’Oest s’hauran de jugar les garrofes amb els Lakers, els Warriors i els Kings. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

DALLAS MAVERICKS: Equipàs amb majúscules, els Mavs van perdre les finals de la temporada passada i estan assedegats de venjança. Ara ja només val l’anell, sinó no hi haurà consol pel propietari més extravagant de l’NBA, Mark Cuban. I per aconseguir-ho hi ha en cartera el jugador de bàsquet total. El millor del món no és americà; no, no! És alemany i es diu Dirk Nowitzki. 213 centímetres que juguen de base, de pivot pur, per fora, per dins, de cara, d’esquena, anota quan i com vol, reboteja, defensa, mana,... ho fa tot. I a més, enguany es vol treure l’espina de la mala sèrie final del 2006 i que encara recorda en els seus malsons. Com sempre, la millor versió de Dirk portarà els de Dallas cap a dalt de tot. A banda del potencial MVP, la bateria és inacabable. Josh Howard –braços infinits- segueix en una progressió espectacular i s’apropa al nivell d’all-star, cosa difícil a l’Oest. Sembla que no hi ha límits per a ell. En la direcció sobresurt el cada vegada més centrat i madur Jason Terry, un autèntic ‘jugón’ que ha deixat l’individualisme enrere i es dedica a desplegar el seu millor repertori de direcció. Ells dos són els grans lloctinents de Nowitzki, i el secunden en els moments decisius. Continuem amb l’artilleria. Devin Harris, elèctric, posarà sobre el parquet intensitat i les seves acrobàtiques penetracions. Stackhouse és un sisè home de luxe i anotació pura al perímetre. Quan calguin tasques d’intendència i feina bruta, Buckner s’aplicarà en les seves arts. Devean George tindrà pocs minuts que haurà d’aprofitar. Amb Nowitzki – sí, en teoria és un ‘4’-, al joc interior hi ha Dampier com a center titular, una peça important per rebot, defensa i intimidació; amb bona predisposició, una roca. Diop li robarà minuts; tot i que és menys fort, és més àgil. Els pivots purs a Dallas hi són per treballar i prou. I quan es vulgui córrer i jugar tots oberts a l’estil Don Nelson, per això hi haurà la recent adquisició d’Austin Croshere, jugador que no va trobar el seu lloc a Indiana, però d’indiscutible qualitat i d’un estil de joc parell al dels Mavs. ‘El Petit Coronel’ Avery Johnson afronta la seva primera temporada completa com a entrenador; la seva mà s’ha notat sobretot en l’evolució de Terry i en el fet que ara l’equip no juga tan ràpid els atacs i s’aplica infinitament més en defensa. El resultat va ser la final de l’any passat, i aquest curs... Totes les opcions de nou; contra Suns o Spurs, només petits detalls decidiran. PRONÒSTIC: Finalistes de conferència.

Conferència Est/ Southeast Division

MIAMI HEAT: Els actuals campions, però... aconseguiran un grapat de jugadors que superen la trentena, alguns ja amb l'anell que tant buscaven, motivar-se? Aquesta és la pregunta del milió. La resposta a partir del mes d’abril. A partir de l’abril perquè és quan comencen els playoff; l’hora de la veritat, on els Heat s’hi classificaran amb la gorra i apretant només al final de la fase regular, com ja van fer l’any passat per aconseguir una bona posició als encreuaments. La raó? Doncs no desgastar físicament un grup d’il·lustres veterans. Els precedents van resultar positius. De les ganes i motivació dels veterans dependrà la sort de l’equip i el revalidar anell, perquè Wade és el jugador franquícia i una assegurança, i rendirà com el que és: l’actual MVP de les Finals i una superestrella. El talent més gran de l’NBA actualment? Amb permís d’un tal Steve Nash, possiblement sí. Per tant, Payton, ja amb l’anell que no va obtenir als Lakers, Zo Mourning, encara bregant com ningú sota el cèrcol, i sobretot el més gran, Shaq -38, 36 i 34 anys respectivament- tenen el bicampionat a les seves mans. Però la bateria continua. Walker s’ha adaptat perfectament a un paper secundari i això és un luxe venint d’un ex-allstar encara en plenitud. Haslem és la brega personificada que complementa Shaq. Al backcourt, ‘Chocolate Blanco’ Williams ja no és el base esbojarrat de fa uns anys i la seva maduració ha tingut premi. Posey és un excel·lent complement que aporta defensa i, quan cal, punts. La marxa d’aquests dos darrers a Memphis per Eddie Jones encara la lamenta Gasol. Amb motivació i salut, que tremolin els rivals. PRONÒSTIC: Finalistes de conferència.

ATLANTA HAWKS: Els falcons seguiran volant baix aquesta temporada. El franctirador Joe Johnson està pitjor que Gary Coper a Solo ante el peligro després del retorn d’Al Harrington als Pacers. Shelden Williams és una bona elecció de draft que ve a omplir les que van ser les carències més grans dels Hawks l’any passat: defensa i rebot. Williams és un bon taponador i s’aplicarà en aquestes facetes. Factors necessaris per a un equip que tampoc veu cistella amb facilitat tret del probable allstar Johnson, sempre que les victòries arribin a un mínim. El factor X serà Marvin Williams; potencial enorme i rendiment misteriós. Speedy Claxton i Tyronn Lue faran córrer l’equip i anotaran en moments de sequera per descarregar Johnson. L’espectacle va a càrrec dels Josh -Smith i Childress-, i també de Salim Stoudamire. A la pintura, sense ser un mal jugador, els dies de glòria de l’ex-Grizzlie Lorenzen Wright –si és que mai n’hi ha hagut- ja han passat. La bona notícia és la progressió del georgià Pachulia el curs anterior. Tot i això, el trio interior es presumeix insuficient per combatre les torres d’altres esquadres. Mals temps pels Hawks. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

WASHINGTON WIZARDS: El mag dels Wizards és el senyor ‘Juan Palomo; yo me lo guiso y yo me lo como’ Gilbert Arenas, el jugador amb més manies de tota l’NBA, capaç fins i tot d’instal·lar-se a casa seva una càmara aïllada que reprodueix les condicions d’oxigen en alçada. Arenas és un genuí anotador i l’ànima dels mags, que seguirà tirant-se fins i tot les sabatilles d’esport en un equip clarament run and gun, que l’any passat ja va ser un dels millors atacs de la competició. Arenas geni i figura. En l’atac l’acompanyaran l’espectacular i efectiu Antawn Jamison i Caron Butler, un atlètic de rol secundari a qui escau ser la tercera opció en atac i compleix amb escreix. Els hi donaran els relleus per encistellar el millorat Antonio Daniels, Jarvis Hayes i DeShawn Stevenson. I a partir d’aquí, arriba l’eclipsi, perquè la majoria de punts arribaran des del perímetre, ja que l’únic home de solvència per anotar prop de cistella és el lituà Songaila. La resta –Haywood, Etan Thomas i Booth- només aporten feina bruta i actitud, però són poc talentosos. A més, tot el que guanyen en atac, els Wizards ho perden en defensa. Molt poc esperit de sacrifici i escàs balanç defensiu després dels seus ràpids atacs. Per tot això són una esquadra un pèl descompensada, molt forta en alguns aspectes i dèbil en d’altres. Els playoff són possibles però molt complicats en un Est cada vegada més difícil. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

CHARLOTTE BOBCATS: Els Bobcats tenen molt bona pinta... a dos o tres anys vista, perquè ara són una plantilla molt jove que encara ha d’aprendre molt, tot i que talent n’hi ha. I és que no cal oblidar que la franquícia afronta tot just el seu tercer any de vida, i això es nota. Bons elements però. Per començar, a Charlotte tindran el plaer de veure les evolucions del que serà el bigoti més famós de la liga i probable rookie de l’any: Adam Morrison. Ha estat la seva elecció del draft i gran aposta d’enguany. Raó no els faltava, perquè Morrison està rendint des de ja i poc a poc elevarà les seves prestacions d’anotador. Ni la severa diabetis que pateix pot amb aquest amant dels ideals comunistes. Les pilotes calentes aniran a les seves mans. L’altre gran pilar és Emeka Okafor, de qui ja s’espera molt en la seva tercera temporada. Un autèntica bèstia a la zona a l’estil de Dwight Howard, però més tècnic. A banda d’això, bons complements que són alguna cosa més que això. Al backcourt, Brevin Knight dirigeix i roba pilotes, Felton està que se surt i Wallace és un portent físic que vola i defensa –canell dubtós però. Pel que fa a l’argentí Hermann, veurem de quants minuts disposa per poder aclimatar-se i lluir. Li cal confiança. Fent companyia a Okafor hi trobem l’eslovè Brezec, en any de contracte i que per tant és garantia de bon rendiment, més encara que a l’any passat. Garantia de regularitat en punts i rebots a la pintura. Brega ja no tanta, però per això ja hi ha Voskuhl. La incògnita és Sean May; si rendeix i millora, atenció als Bobcats. Amb tot, encara és aviat per un roster que apunta maneres. Mentrestant miraran d’esgarrapar les victòries que puguin. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

ORLANDO MAGIC: Són la gran incògnita de l’Est. Tant poden fer playoff com quedar-ne fora estrepitosament, tot i que els bon inici de campanya augura bones sensacions. Dwight Howard és una autèntica bèstia que dominarà qualsevol zona que trepitgi. La seva meta és promitjar 20-15, perquè els punts també arribaran d’altres bandes, com per exemple el seu company a la zona Darko Milicic, que als Magic ha sortit de l’oblit on era a Detroit – Larry Brown, veuràs la perla que vas deixar escapar!- i ara començarà a brillar. Battie serà el contrapunt de lluita i defensa a Milicic, perquè Howard sí que ho fa tot. A l’exterior, Jameer Nelson és la revelació, i Arroyo és desequilibrant. Bona direcció d’equip doncs. Turkoglu sembla que ha deixat de banda el seu joc anàrquic d’abans i serveix l’equip de manera efectiva com millor sap fer: amb punts. Garrity tindrà pocs minuts per llençar els seus triples, i el rol de Trevor Ariza, sòlid i versàtil complement, dependrà del factor G. I és que la gran clau de tot l’engranatge la té Grant Hill. Si els turmells el respecten per primera vegada en sis anys i ofereix algunes espurnes del jugador que va arribar a ser, les opcions dels Magic es dispararan, ja que estem parlant d’un superclasse i un dels potencialment jugadors més complets de l’NBA. A les mans –o millor dit, als turmells- de Hill recauen les opcions d’Orlando. Davant la incertesa de Hill i la de Webber –amb els Sixers es jugaran la darrera plaça de playoff... PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

Conferència Est/ Central Division

DETROIT PISTONS: La baixa del buc insígnia d’aquests Bad Boys versió 2.0 i quatre vegades MVP defensiu de la lliga, Ben Wallace, farà que els de la Motown baixin un esglaó, i potser dos. Ara són un molt bon equip en lloc d’un súper-equip. L’entrenador Saunders el va tenir assegut a la banqueta els darrers sis minuts de la final de conferència de l’any passat contra els Heat i ho ha pagat car. L’afro més famós de l’NBA, un jugador tot cor i fúria ha fet les maletes per enrolar-se als Bulls. El seu substitut, Nazr Mohammed, sense ser un mal jugador, no es pot ni comparar a ‘Big Ben’, però amb ell els Pistons confirmaran una tendència que ja es va notar l’any passat: jugaran més ràpid i no es basaran tant en la defensa. Jugadors per fer-ho en tenen de sobres. Començant pel magnífic director d’orquestra  i MVP de les finals del 2004 Chauncey Billups, seguint pel millor jugador de la lliga sense pilota i incansable ‘RIP’ Hamilton, passant pel complet i polivalent Prince, i acabant en ‘Etiqueta Negra’ Wallace, classe i imprevisibilitat a parts iguals. McDyess –un gust veure’l jugar- ajudarà Wallace a anotar des de la pintura com a sisè home, i pel que fa a banqueta poca cosa més, tret que Saunders deixi mostrar espurnes d e talent a l’argentí Delfino. I és que pel que fa a la rotació els Bad Boys també s’han debilitata en els últims temps al marxar gent com Okur, Williamson, Campbell, Mo Evans o Chucky Atkins. Malgrat tot, moltes opcions d’èxit en un equip que se sol superar. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

CHICAGO BULLS: Plantilla impressionant dels Bulls, el millor equip que han tingut des de la retirada del número 23. Wallace és el complement perfecte a una esquadra jove i molt talentosa que enguany sembla no tenir sostre. Tot empenta i fúria en una rotació que serà molt àmplia i on qualsevol podrà decidir en atac... i en defensa. En defensa perquè els rivals s’ho pensaran dues vegades abans de trepitjar la pintura dels de Chicago, amb ‘Big Ben’ i PJ Brown –contrapunt veterà al conjunt i complement ideal de Wallace- esmolant els ganivets per repartir estopa a tort i dret. La zona serà un malson per als contraris. Quan necessitin punts des de dins Sweetney ho arreglarà, i el notable rookie Tyrus Thomas posarà el seu granet de sorra des de ja mateix. Al perímetre, els Bulls tenen un excel·lent director de joc en Kirk Hinrich, base sobri i intel·ligent que sap repartir joc i anotar quan cal. Si Wallace és el líder a dins, a fora ho és ‘La Perla Negra’ Ben Gordon, un jugador extraordinari, de ratxes, això sí, però que són demolidores. Ha de millorar en defensa. La bateria continua amb Duhon, el cor del  ‘Chapu’ Nocioni, la intensitat, defensa i físic de Luol Deng, i quan calguin tasques d’intendència, allà estarà Griffin. L’experiència necessària per aspirara a cotes altes aquests Bulls l’aniran agafant a mesura que avanci la temporada. El cel és el límit. PRONÒSTIC: Finalistes de l’NBA.

CLEVELAND CAVALIERS: LeBron James és capaç de fer el que vulgui i més; a banda, ja no és el jugador egoista dels inicis i segueix millorant fins a cotes insospitades. Molt complet en totes les facetes del joc, ‘L’Escollit’ pot portar el seu equip molt amunt i apunta a MVP; ja ho va demostrar l’any passat en posar contra les cordes tot uns Pistons. Per tant, la clau del que puguin fer aquests Cavs la tenen sobretot els seus principals escuders, Ilgauskas i Larry Hughes. El primer és determinant si les lesions el respecten i aportarà l’equilibri interior-exterior tan necessari; el segon va perdre’s la meitat de la temporada per lesió i va arribar malament als playoffs. Si recupera el seu millor nivell, les opcions de LeBron i companyia pujaran molts enters. Però l’arsenal no s’acaba aquí. Els millors dies de Wesley ja han passat, tot i que encara té alguna cosa a dir. Damon Jones clavarà els seus triples i res més. ‘El Obdiente’ Eric Snow mostrarà el que sempre ha fet: disciplina i treball, a més de direcció. I Donyell Marshall és el més semblant a Robert Horry que hi ha a la lliga. A dintre, Gooden és tot empenta i intensitat, igual que passa amb ‘O Rei do Palau’ Anderson Varejao. Quan calgui brega allà hi serà ‘Cumbres Borrascosas’ Pollard. Si tot aquest ventall de secundaris es mostra regular, LeBron brillarà encara més i el llistó de l’any passat es pot superar. PRONÒSTIC: Semifinals de conferència.

MILWAUKEE BUCKS: Sense tenir un mal equip, aquests Bucks no pinten ni la meitat de bé que el curs passat, on tenien un cinc inicial molt potent i més equilibrat que enguany. Tot i que Villanueva és una bona adquisició a mitjà termini, les baixes de TJ Ford i Jamaal Magloire es notaran i força. Ara sí, Redd és el líder indiscutible i llançarà més que mai. De moment ha començat fort la temporada i és el màxim anotador -57 punts en un partit inclosos. Amb ell Bogut haurà de prendre més responsabilitat i demostrar definitivament per què va ser número 1 del draft. Bobby Simmons també ha de fer una passa endavant, perquè sembla que el jugador de més progressió d’ara fa dos anys s’hagi estancat. Per la resta, el canoner Charlie Bell pujarà en minuts i ajudarà Redd a anotar des del perímetre. Molt coixos en direcció, defensa i rebot, això es paga car. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

INDIANA PACERS: El coach Rick Carlisle sembla entestat a dilapidar amb els Pacers el prestigi que s’havia guanyat amb els Pistons. Última oportunitat per a un equip que en els darrers cinc any semblava destinat a arribar a cotes més altes del que realment ha fet. Quan semblava que s’havien recuperat de l’espectacular batussa de l’any passat, a Stephen Jackson no se li acut altra cosa que començar a  disparar trets pel carrer quan el van assaltar. Torna el complet i polivalent Al Harrington, però el gran error va ser no retenir Pedja Stojakovic a final de la campanya passada. ‘El Otro’ O’Neal, Jermaine, és la peça vital per qualitat i experiència, però no està al seu millor nivell i les opcions dels Pacers passen per les seves mans. Stephen Jackson està  ala corda fluixa i s e li podria buscar un traspàs si no se centra. Aquesta tripleta sustenta el conjunt, perquè Jamaal Tinsley és un jugador sobrevalorat, i si els Mavericks han deixat marxar Marquis Daniels és perquè és només un jugador correcte, però no decisiu. Contra els seus principis, Carlisle farà córrer més l’equip, per això Foster trepitjarà parquet només en partits travats. El vestidor és un polvorí i això és un inconvenient important que pot dur el conjunt a l’autodestrucció si no es comença bé. A més, la infravaloració que Carlisle dóna a Saras Jasikevicius tampoc ajuda gaire. Tal com estan les coses, només una explosió del lituà en pista podria fer donar un canvi de rumb a la situació. PRONÒSTIC: Fora de playoffs.

Conferència Est/ Atlantic Division

TORONTO RAPTORS: Un dels principals atractius de la competició sobretot per als aficionats de l’estat espanyol. El que va ser un dels pitjors equips de la temporada passada enguany millorarà i molt. I bona part de culpa la té l’europeització de la plantilla de la mà de Maurizio Gherardini, qui ha portat Garbajosa i Bargnani, número 1 del draft, a l’equip. De retruc també ha arribat el doble MVP europeu Anthony Parker. Rotació completa i equilibrada amb dos cincs possibles de garanties; bona bateria tant d’exteriors com d’interiors. El tècnic Sam Mitchell vol fer 100 llançaments a cistella per partit, una aposta molt arriscada per un joc ràpid però conseqüent amb els jugadors de què disposa, sobretot l’elèctric i veloç base titular, TJ Ford. Al perímetre, més qualitat amb un Morris Peterson a l’alça i un Anthony Parker que demostrarà perquè ha dominat a Europa. Calderón pujarà encara un esglaó més i també els seus minuts en pista. Tampoc s’ha d’oblidar el recent fitxat Fred Jones, amant dels vols acrobàtics sobre els cèrcols rivals. A la pintura, Garbajosa –si és que la trepitja gaire- aportarà minuts de qualitat i punts clau, Bargnani ha d’anar pas a pas i aprendre de l’autèntica estrella de l’equip, Chris Bosh, cada vegada més complet i determinant en totes les vessants del joc. A poc que hi posi una mica d’empenta, ‘Orxaterias’ Nesterovic també serà important. L’Air Canadà Centre veurà aquest any un equip guanyador i un bàsquet total, que pot superar fins i tot els dies de ‘Vinsanity’. Apunta a equip revelació amb majúscules. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff. 

NEW JERSEY NETS: Carter, Kidd i alguna cosa més. Això és el que deuen pensar aquests dos megacracks de l’esport de la cistella. A les mans d’aquests dos astres està el destí de l’equip de l’altra banda del riu Hudson, però si hi ha algú capaç d’arribar a una final acompanyat de misèria i companyia són ells. O ara o mai, perquè als 33 anys Jason Kidd pot començar a deixar enrere els seus millors dies, tot i que per aquesta temporada encara li queda corda i molta a aquest especialista en triples dobles i a aconseguir fites que semblen inabastables, com les finals del 2002 i 2003. Carter se sortirà perquè acaba contracte i Kidd el farà encara millor. Jefferson els secundarà a un molt bon nivell perquè és molt més que un atleta saltimbanqui. L’eslovè ex-Benetton Bostjan Nachbar haurà de fer un pas endavant i demostrar la seva classe d’extraordinari tirador. Prop del cèrcol Krstic ja és un jugador regular i fiable en punts, rebots i intimidació. En ell recau l’equilibri interior-exterior de l’equip, ja que Collins és simplement un molt bon treballador, i el veteraníssim Cliff Robinson només pot ja mostrar alguna espurna del que un dia va arribar a ser. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff. 

BOSTON CELTICS: Un clàssic en hores baixes. L’equip amb més títols, setze, de l’NBA viu dies de nostàlgia, sobretot amb la recent mort del mític Rec Auerbach, l’home del puro. Si exceptuem el suport esporàdic de Wally Szczerbiak a l’hora d’anotar, el fidel, sacrificat i excels Paul Pierce està massa sol a l’hora de suportar el pes dels celtes. Tot i això, no s’amagarà en cap moment i signarà uns números del que és: un superclasse. Telfair és un bon jugador que ha de progressar encara més. Les derrotes faran que el rookie Rajon Rondo tingui minuts i aprengui, ja que és un jugador que a tres anys vista pot ser determinant. Pel que fa al joc interior, les cames de ‘Pescaderias’ Ratliff, autèntic especialista en ‘pinchos de merluza’ ja no són el que eren, tot i que encara demostrarà coses i actitud. Per la resta, millor ni mirar, perquè Olowokandi és un dels jugadors amb més classe i talent innat que menys ha rendit en base a les seves possibilitats. El número 1 del draft del 98 ‘se dejaba llevar’. PRONÒSTIC: Fora de playoffs. 

PHILADELPHIA 76ERS: En Iverson està la resposta. Per molt que els 76ers acabessin de començar la pretemporada i que el nivell a Europa hagi pujat, si perds contra un Barça en plena crisi, mal presagi. Des de les finals del 2001 l’equip ha anat en caiguda lliure per una mala gestió en els moviments de jugadors. L’únic que ha mantingut el nivell anotador és Iverson, cada vegada més sol, però que sempre respondrà en lideratge. Cansat de la situació, des de fa unes temporades és centre de rumors de traspàs. Totes les pilotes passaran per les seves mans i la majoria no en sortiran. Bon cinc inicial però la rotació pràcticament s’acaba aquí. El tirador Kyle Korver ha començat fort els primers partits sortint des de la banqueta i pot ser important com a sisè home. Green ha de dirigir més l’equip i deixar l’anotació per altres. Iguodala seguirà sortint a les tres mejores jugadas i Ollie és una garantia de treball i saber fer sense floritures. Sota els taulers, Webber manté intacta tota la seva qualitat, però els anys no perdonen i s’haurà de dosificar, sobretot pels seus malmesos genolls; és com tenir un base dins la zona. Dalembert és intens fins la sacietat i aporta intangibles com intimidació, a més de rebots i taps. Bon complement a Webber. Una nova temporada sense Iverson als playoff seria molt dura i definitiva. Si superen les 38 victòries de l’any passat... PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff. 

NEW YORK KNICKS: L’organista del Madison es mereix alguna cosa millor que el que ha vist les darreres temporades. Individualment, jugador per jugador la plantilla és excel·lent, però també ho era la temporada anterior i Larry Brown va acabar al carrer. Una altra cosa és parlar d’un equip conjuntat. Ara Isiah Thomas baixa dels despatxos a la banqueta per dirigir els homes que ell va fitxar. Amb una bateria d’homes importants de deu unitats. Stephon ‘Starbury’ i Steve Francis generaran joc i anotació des de fora. La resta se l’hauran de repartir ‘Racheado’ Richardson i un infravalorat Crawford. El petit i espectacular Robinson seguirà volant a la gran poma. Al joc interior, Frye millorarà encara més, Rose segueix guanyant-se el pa amb la suor del seu front, ‘La Tormenta’ Cato és intensitat i força pures, però qualitat deficient, just al contrari que Eddy Curry, en qui recaurà el major pes ofensiu. En un vestidor viciat, la mà esquerra de Thomas serà clau; si la tensió no aflora hi ha esperança. PRONÒSTIC: 1era ronda de playoff.

That’s entertainment

Ja fa dues setmanes que ha començat un dels espectacles més grans del món, l’NBA. Temporada d’incertesa i sense grans canvis pel que fa als traspassos, tret de comptades excepcions. Des d’aquest blog analitzarem en els propers dies i per entregues el que donarà de sí aquest curs basquetbolístic a l’altra banda de l’Atlàntic -en què han aterrat dos nous campions del món espanyols i més estrangers que mai- i ens aventurarem a fer pronòstics del que passarà a final de temporada. Molt atents doncs els fans del bàsquet i de l’esport com jo. “Porqué la vida puede ser maravillosa”.

Una de dopatge

Aquesta setmana ha estat motiu de debat a tots els mitjans un vídeo difós per la RAI italiana, on es podia veure el futbolista i capità de la selecció italiana, Fabio Cannavaro, injectant-se una substància suposadament dopant. El document l’havia filmat el propi jugador fa 6 anys, el dia abans de jugar una final europea. És, per tant, un document personal. La pregunta està clara: Era ètica la publicació d’aquest vídeo? La RAI va privilegiar el dret a la informació i va considerar que sí.

Una consideració. El jugador va demanar fins a darrera hora que no sortís el vídeo en antena perquè violava la seva intimitat. Totes les cadenes espanyoles també el van emetre el dia següent. On és, doncs, el llindar entre l’interès públic i el dret a la intimitat? A més, cal tenir en compte que la substància que s’injectava el jugador, la creatina, no figura al llistat de les que estan prohibides. Però és sabut que en realitat sí millora el rendiment. Es pot afirmar, doncs, que Cannavaro no s’estava dopant.

Ara bé, el vídeo pot ser útil en la mesura en què reobri el debat sobre quines substàncies s’han de considerar dopants i quines no – la famosa Cuoldina, per exemple, dóna positiu. Ridícul– i no pas si només es fa servir per alimentar el sensacionalisme que el dopatge pot generar. Era ètica la publicació d’aquest vídeo?

Senyor Cruyff, calli ja!

Un cop més, Johan Cruyff ha obert la boca per enrarir l'ambient a can Barça. Ja hi estem avessats. Des del púlpit que li suposa expressar les seves opinions a la contra de La Vanguardia cada dilluns, va dient la seva sense mesurar el ressò i la influència que tenen en l'opinió pública les seves paraules, immerescudament, crec jo. Doncs aquesta setmana no l'ha encertat, senyor Cruyff; el Barça torna a estar a set punts del Mandril i no "tirarà la Lliga", en tot cas la pot perdre o li poden guanyar els blancs, cosa que veig difícil, però res de llençar-la. Els blaugranes perdran un parell o tres partits més en el que queda de lliga, i n'empataran tants altres, però segueixen siguent guarismes d'equip campió; en l'esport no es pot guanyar cada dia, és utòpic, i això és el que sembla demanar Cruyff.

La seva és una postura molt criticable, que particularment em treu de polleguera per dir-ho d'una manera fina, ja que es dedica a donar consells i lliçons de moral des de la postura del que no fa res, i les seves opinions es veuen legitimades d'una manera desproporcionada. No ha volgut tornar a entrenar cap equip des que va deixar la banqueta del Camp Nou per por a que el seu mite i la seva aurèola de mestre no s'ensorrin. Aleshores els seus consells a l'ombra i observacions a l'ús perdrien credibilitat. La credibilitat que per mi va perdre l'any següent de la funesta final d'Atenes, a l'omplir el vestidor de jugadors mediocres com Eskurza, José Mari, Sánchez Jara, Escaich i Korneiev (recordem aquella gran cançó de l'Arús: "me sube la biculerina, el nuevo siete es una mina").

En aquest sentit tinc dues teories: o bé l'amic Johan és va creure tan divinitzat que es veia capaç de guanyar títols amb aquests jugadors, incloent-hi Busquets a la porteria, demostrant així la seva genialitat, o bé estava tan emprenyat amb en Núñez que com a venjança li va omplir el vestidor de paquets, un llegat de què va ser difícil desprendre's.

Així, si de veritat vol tenir ascendència sobre el destí del Barça, entri a la junta directiva, que segur que el reben amb els braços oberts. Una altra opció seria la d'entrenar algun altre equip, que podria tornar a fer-ho, eh! Això sí, aquestes dues opcions comporten el risc de fracassar i la conseqüent caiguda del mite Cruyff. Sigui com sigui, Johan, el que fa ara perjudica el club i irrita l'entorn, el seu estimat entorn. Si cap d'aquestes opcions li fa el pes, deixi's estar d'alliçonaments i tanqui la boca, dediqui's a jugar a golf i no emprenyi més. El Barça li agrairà i jo també.