Nuestro tenista

Arrel de la victòria del tenista Rafa Nadal al torneig de Roland Garros, estem assistint a un bombardeig mediàtic constant. No ho critico: Nadal ha guanyat un torneig molt important. A més, la nostra societat necessita ídols a qui imitar i voler-s'hi assemblar, i si aquests es renoven constantment, molt millor. En aquest sentit, Rafa Nadal representa sang nova en el món del tenis i s'afegeix als Pedrosa, Alonso, Gasol i companyia com a abanderat de l'esport espanyol.

Ara bé, això només passa quan es guanya; un ídol de masses no pot perdre, sinó deixa de ser-ho. I és quan aquest ídol venç i té èxit que certs mitjans, com TVE i Antena 3, se l'apropien. "Nuestro tenista" o "el ídolo de todos los españoles" són frases habituals en presentar la informació i referir-se als vencedors. És cert que s'han de buscar sinònims per no repetir tota l'estona el cognom. Però trobo totalment inadequada aquesta apropiació pàtria que fan alguns periodistes.

Curiosament, aquests sinònims deixen de ser així i canvien quan el protagonista perd, especialment en el cas dels catalans. Així, per art de màgia, Pedrosa pot passar de ser "nuestro campeón" si guanya una cursa, a convertir-se en "el piloto catalán" si no puja al podi. Insisteixo. Tot i que trobo inadequada l'apropiació nacionalista dels esportistes, quan un fa una aposta, ha de ser conseqüent i mantenir-la tant si es guanya com si es perd. Molt em temo que a Wimbledon, Nadal passarà a ser "el tenista balear".

2 comentarios

[Esteban - 04 de agosto de 2005 - 02:18]

A veure si actualitzem el blog, colega. Després dius que jo soc el gos. Tus lectores esperan novedades!
P.D: Ni visites el meu blog ni res... ets menyspreable. Per cert, segueixo al pou, de fet em penso instal·lar difinitivament al més profund dels pous la resta de la meva existencia.
Salutacions efusives

[Biberkofp - 23 de junio de 2005 - 18:08]

Tots el esportistes tenen nacionalitat. I de la mateixa manera que estic convençut de que hi ha algun altre tenista més al rànking de l'ATP que mai guanya un torneig i que per tant no surt a la informació diaria, penso que és absolutament lògic que qui guanya rebi tota l'atenció dels mitjans. I trobo molt lògic encara que se'n faci més ressó si és espanyol, perque a la gent li encanta pensar que un compatriota trionfa "allende nuestras fronteras". Si el criteri de proximitat no existís, o s'hagués d'omitir, cap equip de fútbol de la lliga, per posar un exemple, tindria ni un sol aficionat. Tots seriem fans de qualsevol equip del Mon, sense importar-nos de quina ciutat és. I sabem que això no és així.
Pel que fa a dir que és català només quan perd, instar-te a que miris de tant en tant algun telenotícies de TV3, a veure quantes vegades diuen "Espanya" i quantes "l'Estat espanyol". És com referi-se a la teva mare com "la sogra de la meva dona". Inacceptable!I en el cas concret dels esports, també et convido a comprovar quantes vegades recorden que "fulanito" és català quan guanya, i quantes vegades ho passen per alt quan perd.
Disculpa les faltes d'ortografia, ja saps que no es lo mio...
Deures pels propers dies: esbrinar d'on ve el nom amb el que he signat, i llegir els últims articles del meu blog, per deixar-me un comentari, es clar... Hasta luego Ubi!
P.D: Segueixo al "Putu Pou" i tu?