Amb tots vostès, el senyor Sostres

Gran article el de Salvador Sostres al diari Avui d'avui, valgui la redundància. És un clar exemple de metasobèrbia (concepte que m'acabo d'inventar per la patilla), és a dir, criticar una cosa adoptant exactament la mateixa postura, en aquesta cas la sobèrbia. Tot i això, deixa ben retratats els il·lustres personatges que ens manen. Ahí va.


"Què us esperàveu, els agenollats?

Després d'un any de ser al poder és normal que molts càrrecs socialistes i d'Esquerra hagin perdut ja el temor i la prudència i tinguin la temptació de la supèrbia. De l'arrogància que dóna la poltrona, o l'uniforme, o el cotxe oficial, o la pistola. També els càrrecs convergents van tenir la temptació d'aquesta supèrbia, i van exercir-la. Convergència va tenir un cap de programes a Catalunya Ràdio que va dir-me un dia que mentre ell manés jo no hi treballaria mai. I bé, mentre amb el canvi de govern aquest noi ha caigut als soterranis de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, on pel que es veu s'entreté fent uns estudis completament inútils, jo segueixo sent l'articulista més llegit de Catalunya. Els qui deuen la seva feina al servilisme i a l'obediència, a la limitació intel·lectual que els converteix en persones de confiança del poder perquè el poder no vol que pensis, aquesta gent hauria de triar frases més humils per adreçar-se als genis. Convé que no oblideu, nois: el soterrani és la vostra norma i aquest poder que circumstancialment teniu, el teniu precisament per ser la gran rata pudent i mesquina que sou. El soterrani, el soterrani on també quedaran degradats els càrrecs socialistes que ja comencen a exercir la supèrbia oblidant només que són el gos de presa d'un poder que determinades feines prefereix delegar-les a la tracció animal. També un director de Catalunya Ràdio posat per Convergència, extraordinàriament curt i desagradable, va amenaçar-me amb expressions tan grolleres com les de l'altre i avui té enormes dificultats per trobar feina (les que d'altra banda corresponen al seu nivell mental). Nois, què us esperàveu? Aquests que teniu càrrec per la vostra facilitat a l'hora d'agenollar-vos i de xuclar, què creieu que tindreu quan els vostres amos deixin de manar."

Toma ya!

7 comentarios

[Marcuse - 13 de enero de 2005 - 15:20]

Dues qüestions. En relació als comentaris del company Menard, dir que l'encerta de ple en la seva definició "d'articulista escobraries". De fet molts cops ja utilitza l'insult directe. Altrament, però és bona l'existència d'una certa radicalitat en el món de l'opinió, que tothom pugui llegir com diu l'amic Escurçó Negre amb perspectiva grinyolant -o el que és el mateix, coneixement de causa-. En aquest sentit i girant cap a la següent qüestió reitero la meva petiticó d'eliminar el link de "El Periódico", perquè, ja posats és podria posar el del PSOE i ens estalviariem l'expansió lírica i agenollada dels argumentaris socialistes.

Així mateix, vull deixar clar que no demano una informació que m'agradi o que em plagui escoltar. El que no vull és el camuflatge i per això t'animo a posar el link al PSOE d'aquesta manera: "PSOE (per no posar "El Periódico")". Que sàpigues que així començaràs a tancar-te portes. Amic David, quan vas penjar l'article d'en Sostres vas obrir-te un debat a tu mateix. Has de començar a decidir què vols ser: un agenollat o un pobre amb dignitat. El sector immobiliari sempre restarà esperan-te.

[L'Escurçó Negre - 12 de enero de 2005 - 21:16]

Amic Marc.use, no oblidis que aquest blog ha nasct amb vocació de pluralitat i de retratar una mica la realitat a la meva manera, per tant, en aquest sentit, incloc tots els links que em semblen interessants per un o altre motiu;periodísticament parlant hi ha molts punts de vista enriquidors, i crec que no és convenient només centrar-nos en allò que ens plau escoltar com a receptors. Si acceptem rebre missatges que ens grinyolen, contribuïm a enriquir el nostre esperit crític.
No obstant, no pateixis amic Marcuse, perquè "el Periódico" no escaparà de l'implacable flagell de l'Escurçó Negre. Properament ho podràs constatar.

[Pierre Menard (2) - 12 de enero de 2005 - 15:28]

Una altra cosa. Amic Marcuse estic totalment d'acord amb la teva opinió respecte a "El periódico" ja que no es pot considerar ni diari ja que més aviat seria el TBO del PSOE.
D'altra banda no creus que el senyor Sostres és un venut a CiU, el que vol dir poc en favor de CiU degut a les opinions classistes i de dretes d'aquest articulista. A mi em faria preocupar un partit amb el qual aquest senyor hi estar d'acord.

[Pierre Menard - 12 de enero de 2005 - 15:20]

Me parece que a estas alturas todos conocemos un poquito al señor Sostres. Sin duda alguna hoy día sus artículos funcionan porque son provocadores y es lo que se lleva ahora (miren sino los índices de audiencia). Pero cuando esta moda se acabe, y espero que sea pronto, el señor Sostres ya resultará cansino. Entonces le quedarán dos opciones o afilar más la pluma, es decir, tirar al insulto directamente; o acabar "agenollant-se".

[Marcuse (2) segueix d'abans - 12 de enero de 2005 - 15:08]

Dit tot això, entro en el comentari de l'article. En Sostres no s'ha pogut aguantar de trepitjar els qui ara s'arrosseguen per les cavernes de la professió. Sempre he pensat que s'ha de ser magnànim i, segur que a vegades pesa més el no saber què escriure. Entrant en una valoració política si els antics caps dels mitjans públics ara busquen feina, no sé què els passarà als actuals, perquè objectivament el sectarisme informatiu s'ha incrementat notablement. Tant que ni ERC, per posar un exemple, és capaç d'imposar un tractament i una visió més nacional de les notícies.

TV3 i Catalunya ràdio, a banda d'haver baixat nivells en segons quins programes substitutoris, s'han convertit en una arma mediàtica ja no del govern sinó del PSC-PSOE, contra la que ERC no hi pot fer res més que viligar no ser tocada.

Si bé en l'anterior legislatura hi havia predominància del govern en els informatius, ara no només domina el govern, sinó que després apareixen els partits que li donen suport amb la seva aprovació (poques vegades) o amb la seva oposició des de dins(normalment) al que fa el govern que ells han creat.

Si queda algun segon surt CiU (si poden treuren en Duran, no en Mas) i el PP ja ni apareix. (Alguna cosa bona haurien de tenir aquests manipuladors mega-sectaris, és broma).

Bé, no tinc més temps, però salut per tothom i felicitats altre cop a l'amo del weblog!

[Marcuse (1) - 12 de enero de 2005 - 15:07]

Bona elecció d'article amic David. Ni fet a mida hagués anat tan bé per estrenar el teu weblog. Abans de fer el meu comentari -per donar "vidilla" a la bitàcora- fer-te una petició: "El País" a banda, treu el vincle amb "El Periódico" per dignitat professional i nacional. No es pot penjar l'article del Sostres i alhora posar un vincle amb la màquinària propagandística socialista més pamfletària i deshinibida. Et faig algunes recomanacions per les quals podries substituir-lo i que, altrament, podríen tenir valor com a enllaç, perquè tothom sap escriure www.elpais.es, per exemple.

En primer lloc et recomano les agències de notícies internacionals i també l'agencia catalana de notícies. Després de fer-te una mica el crack, pots posar en substitució de "El Priódico" el diari electrònic vilaweb (a vegades massa pro-ERC, però de perspectiva nacional catalana).

[Marcuse - 12 de enero de 2005 - 15:04]

Salutacions!