Enganxats a la cadira
Aquests tres titulars són ilustratius de la influència que exerceixen avui dia les agències informatives en els mitjans:
El delegado del Gobierno justifica la falta de detenciones en Villaverde porque no hubo "alarma ni tensión" (El País)
El delegado del Gobierno en Madrid justifica la falta de detenciones tras las últimas agresiones racistas (El Mundo)
El delegado del Gobierno en Madrid justifica la falta de detenciones tras el brote racista porque no hubo alarma (La Razón)
Aquesta excessiva dependència porta a una homogeneïtzació de continguts. Clar exemple en són aquests titulars, si fa o no fa iguals entre sí, tot i que cal dir que en aquest cas, la notícia no ofereix gaires enfocaments possibles. Aquest verb "justificar". Segur que apareixia al teletip, i els redactors no s'han preocupat de canviar-lo o de buscar més informació per ampliar la ja sabuda. Cert és també que a vegades no es disposa de temps, ni de prou recursos per fer-ho.
En aquest cas, crec que queda "justificat" el no anar més enllà, però aquesta pràctica periodística de no moure's de la cadira s'està estenent i és perillós. En la meva opinió, el periodisme de veritat, sempre que es pugui, es fa al carrer.
El delegado del Gobierno justifica la falta de detenciones en Villaverde porque no hubo "alarma ni tensión" (El País)
El delegado del Gobierno en Madrid justifica la falta de detenciones tras las últimas agresiones racistas (El Mundo)
El delegado del Gobierno en Madrid justifica la falta de detenciones tras el brote racista porque no hubo alarma (La Razón)
Aquesta excessiva dependència porta a una homogeneïtzació de continguts. Clar exemple en són aquests titulars, si fa o no fa iguals entre sí, tot i que cal dir que en aquest cas, la notícia no ofereix gaires enfocaments possibles. Aquest verb "justificar". Segur que apareixia al teletip, i els redactors no s'han preocupat de canviar-lo o de buscar més informació per ampliar la ja sabuda. Cert és també que a vegades no es disposa de temps, ni de prou recursos per fer-ho.
En aquest cas, crec que queda "justificat" el no anar més enllà, però aquesta pràctica periodística de no moure's de la cadira s'està estenent i és perillós. En la meva opinió, el periodisme de veritat, sempre que es pugui, es fa al carrer.
0 comentarios