"En Hospital Central esto no pasa"
L'estupidesa humana està arribant a uns límits insospitats. Motos que passen a tota velocitat pels carrers fent un soroll eixordidor, el veí que t'obliga a escoltar la seva música perquè la posa a 450 decibels (el volum que per a ell és normal, faltaria més), un cotxe aparcat ocupant l'espai on n'hi cabrien dos,... i així podria continuar fins demà, enumerant infinitat d'exemples més com aquests. Aquí el que importa és un mateix; els demés, que es fotin. Aquesta és la premisa que impera avui dia.
I a transmetre aquestes pautes culturals hi contribueixen en certa mesura els mitjans de comunicació. La plaga de programes que s'emeten a televisió dedicats al safareig són la negació al respecte. Només fan que insistir en el fet que la vida dels altres no val res. I la gent s'ho va empassant. El llindar entre realitat i ficció, d'aquesta manera, ja no està clar i porta a confusions. És difús. I llavors passen coses com que ets lliterer del servei d'urgències d'un hospital i apareix un home que, clar, com que ell va abans que ningú i la resta de gent no té importància, monta en còlera perquè l'has fet esperar mitja hora quan abans estaves atenent a persones que fins i tot tenies al passadís per l'aglomeració. S'hauria d'haver fet fora tothom perquè el senyor pogués entrar a l'instant. "Parece mentira lo mal que está esto. Llevamos aquí media hora y aún no nos han dicho nada. Qué mal trabajan ustedes aquí. En cambio, en Hospital Central esto no pasa. A ver si aprenden."
Doncs molt bé. Quan acabi, ja podrá anar a comprar el que li hagin receptat a la Farmacia de Guàrdia, i si té alguna queixa enviï alguna carta als Periodistas del diari Crónica o fins i tot demani una investigació al Comisario."
I a transmetre aquestes pautes culturals hi contribueixen en certa mesura els mitjans de comunicació. La plaga de programes que s'emeten a televisió dedicats al safareig són la negació al respecte. Només fan que insistir en el fet que la vida dels altres no val res. I la gent s'ho va empassant. El llindar entre realitat i ficció, d'aquesta manera, ja no està clar i porta a confusions. És difús. I llavors passen coses com que ets lliterer del servei d'urgències d'un hospital i apareix un home que, clar, com que ell va abans que ningú i la resta de gent no té importància, monta en còlera perquè l'has fet esperar mitja hora quan abans estaves atenent a persones que fins i tot tenies al passadís per l'aglomeració. S'hauria d'haver fet fora tothom perquè el senyor pogués entrar a l'instant. "Parece mentira lo mal que está esto. Llevamos aquí media hora y aún no nos han dicho nada. Qué mal trabajan ustedes aquí. En cambio, en Hospital Central esto no pasa. A ver si aprenden."
Doncs molt bé. Quan acabi, ja podrá anar a comprar el que li hagin receptat a la Farmacia de Guàrdia, i si té alguna queixa enviï alguna carta als Periodistas del diari Crónica o fins i tot demani una investigació al Comisario."
Dones maltractades que expliquen la seva experiència. Plors. Molts plors. Debatre hores i hores sobre si tal famosa se nha anat al llit amb un nouvingut a la fama. Crits. Insults. Desqualificacions. Ridícul. Informatius amb format rigorós però amb un fons totalment banal. Fora de lloc. Engabiaments de personatges pseudo-populars sota màscara dexperiment sociològic. Més safareig ridícul. A una hora i una altra. A un canal i a un altre. I més. Tot el dia. I així podríem continuar. Passar-nos-hi dies.