Les Olimpíades vistes des de laigua
Una imatge zenital del nedador Xavi Torres capbussant-se en competició als Jocs Paralímpics dAtenes 2004, cosa que li va valer un subcampionat i un tercer lloc. A la banda esquerra de lenquadrament, mentrestant, sobserven les cames ortopèdiques que lhabiliten per caminar i que ha deixat recolzades a la cadira de fora la piscina. Aquesta és la fotografia que ha obtingut el primer guardó en lapartat desports al certamen internacional World Press Photo en ledició de lany 2004, feta per Bob Martin. La segona posició del concurs, també en la categoria desports, ha recaigut en Al Bello, gràcies a una instantània subaquàtica realitzada durant les proves de classificació nordamericanes per a la competició olímpica dAtenes.
Però els esports no són lúnica categoria de què consten els Premis World Press Photo. El concurs compta amb un total d11 apartats. Entre alguns destaquen, a banda dels esports, els de natura, espectacles i conflictes bèl·lics, que engloben temes dactualitat durant el 2004, com són la Guerra a lIraq, les arribades dimmigrants en pasteres, el tsunami al sud-est dÀsia o les mateixes Olimpíades.
Els guardons, que premien anualment les millors fotografies periodístiques, han donat com a guanyadores 189 imatges. Aquestes estan actualment exposades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins el diumenge 16 dOctubre. Enguany, les 189 instantànies seleccionades han sortit dunes 70.000 que un total de 4.600 fotoperiodistes han presentat a concurs. Entre aquests dos centenars de fotografies, el jurat compost per experts independents i renovat any rera any nha destacat dues en cada categoria.
Tot i que el concurs recorre cada any 80 ciutats de 40 països diferents, feia set anys que no aterrava a Barcelona perquè una exposició així no és fàcil de portar, segons argumenta Silvia Omedes, responsable de projectes de Photographic Social Vision. Aquesta entitat és afí a la política que promouen els premis World Press Photo, en el sentit que la funció del fotoperiodisme, apunta Omedes, és posar de relleu la capacitat de la fotografia tant dinformar com democionar.
Per la responsable de projectes de Photographic Social Vision, és per aquest motiu que aquesta exposició neix amb lesperit contrari a la censura, ja que un dels objectius reconeguts del periodisme fotogràfic és la denúncia social. En aquest sentit, Omedes manté que els diaris necessiten fotografies duna altra mena que les dagència, perquè aquestes instantànies impedeixen la crítica.
Però els esports no són lúnica categoria de què consten els Premis World Press Photo. El concurs compta amb un total d11 apartats. Entre alguns destaquen, a banda dels esports, els de natura, espectacles i conflictes bèl·lics, que engloben temes dactualitat durant el 2004, com són la Guerra a lIraq, les arribades dimmigrants en pasteres, el tsunami al sud-est dÀsia o les mateixes Olimpíades.
Els guardons, que premien anualment les millors fotografies periodístiques, han donat com a guanyadores 189 imatges. Aquestes estan actualment exposades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins el diumenge 16 dOctubre. Enguany, les 189 instantànies seleccionades han sortit dunes 70.000 que un total de 4.600 fotoperiodistes han presentat a concurs. Entre aquests dos centenars de fotografies, el jurat compost per experts independents i renovat any rera any nha destacat dues en cada categoria.
Tot i que el concurs recorre cada any 80 ciutats de 40 països diferents, feia set anys que no aterrava a Barcelona perquè una exposició així no és fàcil de portar, segons argumenta Silvia Omedes, responsable de projectes de Photographic Social Vision. Aquesta entitat és afí a la política que promouen els premis World Press Photo, en el sentit que la funció del fotoperiodisme, apunta Omedes, és posar de relleu la capacitat de la fotografia tant dinformar com democionar.
Per la responsable de projectes de Photographic Social Vision, és per aquest motiu que aquesta exposició neix amb lesperit contrari a la censura, ja que un dels objectius reconeguts del periodisme fotogràfic és la denúncia social. En aquest sentit, Omedes manté que els diaris necessiten fotografies duna altra mena que les dagència, perquè aquestes instantànies impedeixen la crítica.
0 comentarios