Reniu dubta que alguns dirigents del PSC vulguin tirar endavant l’Estatut

El conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) Miquel Reniu ha expressat els seus dubtes que certs càrrecs del Partit Socialista de Catalunya (PSC) tinguin realment la voluntat d’elaborar “un bon Estatut per a Catalunya”. En el transcurs d’una roda de premsa celebrada a la Universitat Pompeu Fabra, Reniu ha mostrat la seva disconformitat amb l’actuació socialista durant el procés de negociació. El motiu principal és que considera que alguns alts càrrecs de l’executiva del PSC, com el ministre d’Indústria José Montilla i la vicepresidenta Manuela de Madre, “no es creuen allò que diuen sobre l’Estatut”.

En aquest sentit, el membre de la CCRTV sosté que això porta a un problema “molt greu”. I és que l’únic objectiu que persegueixen els socialistes, segons el conseller, és la consecució d’un tractat que satisfaci les expectatives del govern central i no pas les dels catalans. En definitiva, un Estatut que estigui d’acord amb les tesis dels socialistes espanyols i que no incomodi el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero..

El conseller va insistir que això pot portar a l’aprovació d’un text estatutari que “no fos bo, i subratllo tres vegades això”. Al parer de Reniu, seria millor que divendres no s’aprovés el text que no pas es tirés endavant un “seria un fracàs més gran que l’Estatut que s’aprovés no fos prou bo perquè frustraria les expectatives durant molt de temps, ja que una cosa així no s’elabora per canviar-la al cap de dos o tres anys”. D’aquesta manera, Reniu considera que “s’havia d’haver fet per part dels polítics un esforç per adaptar-se a resoldre els problemes dels ciutadans”, encara que això fos motiu de discrepàncies.

Així, manté que si és necessari, el tractat s’ha de sortir dels límits de la Constitució espanyola. Uns límits que segons Reniu el Govern hauria d’haver reformat sota un prisma federal, és a dir, “hauria de ser lògic que l’Estatut s’hagués fet, ara que el Govern és federalista, també sota una reforma de la Constitució en un sentit federal. Hauria donat un marge més ampli a l’Estatut i també serviria per resoldre el problema basc.”

Pel que fa al finançament, el punt principal de discrepàncies entre les forces polítiques catalanes, Reniu sosté que “hi ha un desequilibri molt gran entre el que es dona i el que es rep” i que la prova d’això és que “l’Estat encara no ha volgut publicar mai allò que prové de Catalunya”. La solució a aquest problema és ben clara pel conseller. “No pot ser que Catalunya visqui sense un finançament semblant al del País Basc, sempre dins de contribuir a la solidaritat territorial de l’Estat”, per tant “s’hauria de crear una agència tributària pròpia amb absoluta llibertat d’acció”