El weblog de L\'ESCURÇÓ NEGRE

Titular de portada de El Mundo d'avui dia 1:

"319 diputados y 22 millones de votos rechazarán hoy el 'Plan Ibarretxe'"

Atenció a la correlació entre diputats i vots, que no votants. Crec que sobren els comentaris.

Divendres passat dia 4 vaig tenir la gran oportunitat de passar un dia als estudis de Televisió de Catalunya a Sant Joan d'Espí. Amb l'excusa de realitzar un reportatge de televisió amb els meus companys de grup, vam tenir ocasió d'adentrar-nos en les entranyes de la televisió, i creieu-me que val la pena. L'objectiu de la nostra sessió de meta-periodisme era realitzar un making-off del programa "La Nit al Dia", així que ens vam plantar a TVC a les quatre de la tarda i no en vam sortir fins ben entrada la matinada, un cop s'acaba el programa i tot l'equip se'n va cap a casona a descansar.

I tot gràcies a l'amabilitat de la gent que hi treballa, especialment de la directora Rosa Marqueta, i de la presentadora Mònica Terribas, que no només ens van obrir la porta, sinó que a més de fer la seva feina van ser molt atentes amb nosaltres. Menció a part mereix la nostra professora i treballadora també de TVC Esther Fernández, que ens va haver de socórrer de les urpes d'un guarda de seguretat amb poca feina que no ens deixava gravar a l'exterior.

Només volia dir que tot el que vaig aprendre en una tarda no té preu, i a més vaig disfrutar com un animal. Càmera en mà, tot l'equip ens explicava el funcionament del programa, des de la periodista de cultura Gemma Ruiz fins al realitzador Pere López, passant per la productora Cristina Ribas, ens van anar describint i interpretant els entresitjos d'un programa de televisió de qualitat com aquest, amb un estil tan definit i innovador a l'hora d'informar. Són uns cracks. Poder parlar amb ells, fer d'home del temps o de presentador, putinejar per la redacció, entrar als mega-vetats consells de redacció, o coses com ara entrar i sortir del plató del "Telenotícies" o de "La Nit al Dia" en directe i quan volguéssim no es poden fer cada dia. I si un és estudiant de periodisme això encara té un valor afegit. I a més gravar-ho. En fi, ara a veure com surt el reportatge.

Un cop més, Johan Cruyff ha obert la boca per enrarir l'ambient a can Barça. Ja hi estem avessats. Des del púlpit que li suposa expressar les seves opinions a la contra de La Vanguardia cada dilluns, va dient la seva sense mesurar el ressò i la influència que tenen en l'opinió pública les seves paraules, immerescudament, crec jo. Doncs aquesta setmana no l'ha encertat, senyor Cruyff; el Barça torna a estar a set punts del Mandril i no "tirarà la Lliga", en tot cas la pot perdre o li poden guanyar els blancs, cosa que veig difícil, però res de llençar-la. Els blaugranes perdran un parell o tres partits més en el que queda de lliga, i n'empataran tants altres, però segueixen siguent guarismes d'equip campió; en l'esport no es pot guanyar cada dia, és utòpic, i això és el que sembla demanar Cruyff.

La seva és una postura molt criticable, que particularment em treu de polleguera per dir-ho d'una manera fina, ja que es dedica a donar consells i lliçons de moral des de la postura del que no fa res, i les seves opinions es veuen legitimades d'una manera desproporcionada. No ha volgut tornar a entrenar cap equip des que va deixar la banqueta del Camp Nou per por a que el seu mite i la seva aurèola de mestre no s'ensorrin. Aleshores els seus consells a l'ombra i observacions a l'ús perdrien credibilitat. La credibilitat que per mi va perdre l'any següent de la funesta final d'Atenes, a l'omplir el vestidor de jugadors mediocres com Eskurza, José Mari, Sánchez Jara, Escaich i Korneiev (recordem aquella gran cançó de l'Arús: "me sube la biculerina, el nuevo siete es una mina").

En aquest sentit tinc dues teories: o bé l'amic Johan és va creure tan divinitzat que es veia capaç de guanyar títols amb aquests jugadors, incloent-hi Busquets a la porteria, demostrant així la seva genialitat, o bé estava tan emprenyat amb en Núñez que com a venjança li va omplir el vestidor de paquets, un llegat de què va ser difícil desprendre's.

Així, si de veritat vol tenir ascendència sobre el destí del Barça, entri a la junta directiva, que segur que el reben amb els braços oberts. Una altra opció seria la d'entrenar algun altre equip, que podria tornar a fer-ho, eh! Això sí, aquestes dues opcions comporten el risc de fracassar i la conseqüent caiguda del mite Cruyff. Sigui com sigui, Johan, el que fa ara perjudica el club i irrita l'entorn, el seu estimat entorn. Si cap d'aquestes opcions li fa el pes, deixi's estar d'alliçonaments i tanqui la boca, dediqui's a jugar a golf i no emprenyi més. El Barça li agrairà i jo també.

Tot just fa un mes de l'ensorrament de les obres d'ampliació de la línia 5 del metro al barri del Carmel, i l'assumpte encara cueja. La cosa va per llarg, em temo, sobretot pels veïns, que al cap i a la fi són la part afectada; els hi fan un túnel a sota casa i els hi tiren a terra per una sèrie de negligències. I la qüestió ha pres unes dimensions desproporcionades, no tant per l'esfondrament en sí, que també, sinó sobretot per la inoperància governamental a l'hora de tractar el cas. No se'n salva ningú, de totes les parts implicades.

Pocs dies després de l'ensorrament, el Govern i l'Ajuntament van fer tornar els veïns a casa i van sorgir noves esquerdes que van obligar evacuar de nou la zona. Primer error. Dies després, davant les queixes veïnals, l'alcalde Clos visita el barri. No se li acut altre cosa, en ser interpel·lat pels afectats a raó del problema, que espetar a tots aquells que s'han quedat sense casa, en part per culpa seva, que "el que han de fer és deixar de fotre merder i anar a l'hotel a mirar la tele". Una tele que Maragall, Clos, Nadal i cia. han intentat manipular, dictant una sèrie de directrius sobre com tractar informativament el cas, perquè la seva incompetència no es noti.

Però anem als inicis. Sota mandat convergent s'inicien les obres. L'empresa pública GISA en tenia la concessió. Per anar més ràpid en la construcció, salta per alt l'estudi geològic pertinent i que corresponia al túnel de servei, que és el que s'ha enfonsat. No sabem si les presses venien per part del Govern i eren pròpies de la concessionària pública. També desconeixem si CIU ignorava la falta d'un estudi geològic o si va fer la vista grossa.

Arribats al canvi de mandat a la Generalitat, els socialistes cometen unn greu error. Si t'has passat 25 anys a l'oposició criticant a tort i dret tot el que fan els convergents, per incorrecte, inapropiat, i un llarg etcètera, doncs coi, quan arribes al poder, la lògica diu que el millor és revisar allò que has estat criticant per mal fet, per tal d' arreglar-ho. I en el cas del túnel del Carmel no es va fer, i així ha anat la cosa.

I per acabar-ho de rematar, el dijous passat, en la sessió extraordinària del Parlament, va el President i deixa sobre la taula la possibilitat que CIU cobrés el ja famós 3% de comissió. Ah, me n'oblidava. Instants més tard Maragall ho va retirar. És com si jo et clavo un calbot amb tota la intenció i després et demano perdó. I tu, és clar, ets tant ingenu que vas i em perdones, no et fot. Jo no dic que el tema de les comissions sigui mentida, no ho sé. Només crec que per fer una acusació d'aquesta mena s'han d'aportar proves, i més si qui la fa és el president de la Generalitat. En fi, tot un cúmul de despropòsits que ara tenen difícil solució.