El weblog de L\'ESCURÇÓ NEGRE

Salvador Sostres, Avui, 31/7/05

Sense comentaris per part de l'autor, perquè m'encendria massa.

Farruquito
M'alegra que Farruquito, el ballador flamenc que va atropellar un home i va fugir deixant-lo mort, no hagi d'anar a la presó. És un horror que els genis vagin a la presó. M'irrita el flamenc, em posa nerviós la gent que crida i que es mou tant. Però Farruquito és un geni, venerat pels experts i celebrat pel públic en general. I és de país tercermundista posar els genis a la presó. La sentència del jutge, tal com diuen els familiars de la víctima, pot ser que no sigui justa amb els fets, però és justa amb la humanitat. ¿Això vol dir que penso que hi ha persones que no haurien d'estar subjectes a les exigències que observem els altres? Naturalment que sí, de la mateixa manera que ens aporten més del que aportem nosaltres. Una cosa és un assassí en sèrie, que l'has de detenir per molt que sigui un geni. Però aquests accidents, per lamentables que siguin, no és que no puguin privar de llibertat a Farruquito, sinó que no ens poden privar a nosaltres del seu art. Farruquito té un deute superior a qualsevol altre deute: un deute amb Déu, amb la creació, amb l'art. Siguem clars: al món hi ha persones i gent, exemplars únics i d'altres intercanviables, de la mateixa manera que jo escric i tu llegeixes, i que té més mèrit fer aquest article que tacar-lo amb la melmelada de l'esmorzar. Cada dia mor gent atropellada però no cada dia neix un geni. Segurament Miquel Àngel fou un pederasta considerable, i mereixia càstig, però molt més castigada hauria resultat la humanitat si avui no tinguéssim el David o la Capella Sixtina perquè l'haguessin tancat a la presó. Aquest no és un article en favor de Farruquito, sinó en favor dels interessos de la nostra espècie, que no es pot permetre tenir els seus genis, la seva elit empresonada: més important que el compliment de la llei és la necessitat d'evolució, que només la garanteixen els millors. Les normes dels iguals han de ser per als iguals: i els codis dels genis han de ser necessàriament uns altres si no volem acabar més d'hora que tard devorats tots plegats per l'estancament i la vulgaritat.

L'estupidesa humana està arribant a uns límits insospitats. Motos que passen a tota velocitat pels carrers fent un soroll eixordidor, el veí que t'obliga a escoltar la seva música perquè la posa a 450 decibels (el volum que per a ell és normal, faltaria més), un cotxe aparcat ocupant l'espai on n'hi cabrien dos,... i així podria continuar fins demà, enumerant infinitat d'exemples més com aquests. Aquí el que importa és un mateix; els demés, que es fotin. Aquesta és la premisa que impera avui dia.

I a transmetre aquestes pautes culturals hi contribueixen en certa mesura els mitjans de comunicació. La plaga de programes que s'emeten a televisió dedicats al safareig són la negació al respecte. Només fan que insistir en el fet que la vida dels altres no val res. I la gent s'ho va empassant. El llindar entre realitat i ficció, d'aquesta manera, ja no està clar i porta a confusions. És difús. I llavors passen coses com que ets lliterer del servei d'urgències d'un hospital i apareix un home que, clar, com que ell va abans que ningú i la resta de gent no té importància, monta en còlera perquè l'has fet esperar mitja hora quan abans estaves atenent a persones que fins i tot tenies al passadís per l'aglomeració. S'hauria d'haver fet fora tothom perquè el senyor pogués entrar a l'instant. "Parece mentira lo mal que está esto. Llevamos aquí media hora y aún no nos han dicho nada. Qué mal trabajan ustedes aquí. En cambio, en Hospital Central esto no pasa. A ver si aprenden."

Doncs molt bé. Quan acabi, ja podrá anar a comprar el que li hagin receptat a la Farmacia de Guàrdia, i si té alguna queixa enviï alguna carta als Periodistas del diari Crónica o fins i tot demani una investigació al Comisario."