El passat 9 de desembre, el Govern i les cadenes de televisió van subscriure el codi per l'autorregulació de continguts, consistent, a grans trets, en que els peixos grossos de les respectives cadenes es van comprometre de paraula a autocontrolar els continguts dels seus programes, especialment en horari infantil. Doncs bé, un més i mig més tard, com era de preveure, aquest pacte s'ha confirmat a totes llums insuficient, la qual cosa només fa que confirmar que entre poder tenir les mans plenes de bitllets, tot prosseguint amb els continguts i el tractament escombraries, o mantenir la fidelitat a la paraula donada, no hi ha color.
Així doncs, a la vista que les televisions no estan posant tota la carn a la graella a l'hora d'erradicar certs continguts (Oh! Quina sorpresa, no ho hagués dit mai!) avui hem rebut la reparadora notícia que ahir es va constituïr el Comitè d'Autoregulació per tal de solventar aquestes deficiències. I quin elenc de notables, il·lustríssims i prohoms conformarà aquest comitè? Doncs un membre de cada cadena, un integrant de les associacions de la premsa i un representant de les productores. Aquí els tenim. A saber: Julio Sánchez, director de programes d'Antena 3; Manuel Villanueva, director de continguts de Tele 5; Pablo Romero, director de programació de Sogecable; Juan Jesús Buhigas, director gerent de TVE; Nativel Preciado, vocal de l'Associació de Premsa de Madrid; i Josep Maria Mainat, director de Gestmusic.
De tot això m'en sorgeixen dues preguntes i/o reflexions. La primera. Què hi fa en Mainat, un trinco o Gestmusic -com es vulgui, tant és- amb potestat per decidir la idoneïtat i l'adequació dels continguts que s'han d'emetre per televisió, si segons el seu criteri la televisió de qualitat, eufemisme de salconduït que li permet omplir-se les butxaques, és burlar-se de deficients psíquics, debatre durant més d'una hora algun presumpte agenollament d'una desconeguda davant un pseudo-famós o tancar any rere any un grapat d'arreplegats famolencs àvids de diners i fama, ja sigui en forma d'atemptats al bon gust musical o d'"experiment sociològic" a Guadalix? Si és que un fet així només seria comparable al nomenament d'el Dioni com a cap de seguretat del Banc d'Espanya.
La segona. Si l'experiment d'arrencar el compromís de les pròpies cadenes ha fracassat de totes totes, com és que els escollits per posar fi a aquest problema estructural, i que em temo que serà endèmic, tornen a sortir de les pròpies cadenes, quan ja han fet el que els hi ha donat la gana? Per simplificar la qüestió; el Govern fa comprometre les televisions a reduïr els continguts escombraries i aquestes no ho fan, i llavors, per arreglar-ho, què millor que crear un ens satèl·lit, que no independent, format pels mateixos que ja s'han tapat les orelles una vegada, per arreglar-ho. Brillant, oi? I jo vaig i m'ho crec! És redundar en l'error, elevar-lo al quadrat. En aquest sentit, el Comitè d'Autoregulació està abocat al fracàs per definició, em sobra aquest prefix auto-, ja que fins que aquesta tasca no es dugui a terme des de fora els mitjans no tindrà èxit en la seva escomesa.
I mentrestant el Govern anar donant pals de cec i fent la vista grossa amb una qüestió tant seriosa i que pot deslegitimar un cop més futures decisions que prengui, i tot gràcies a pràctiques endogàmiques com aquesta. Estareu d'acord amb mi que l'endogàmia és una pràctica inherent a la política, se sigui sociata, pepero, convergent, botifler, carlista, whig o torie, tant se val. I també convindreu amb mi que així mateix passa amb l'espectre mediàtic d'aquest país. Ara bé, la presa de pèl se surt de mare quan aquestes dues disfuncions interactuen i es retroalimenten, ja sigui deliberadament o per omissió, com és el cas. Amb el seu silenci el Govern legitima les deficiències del Comitè d'Autoregulació, que fins que no passi a ser de Regulació serà "Made in Spain". Així doncs, seguirem passant per l'embut catòdic un cop més.
